2. La ràdio s'ubica en el saló, segurament en un lloc de privilegi. Com ara fem nosaltres amb la televisió, que s'ha convertit en el centre d'atenció dels nostres salons. Eixe espai l'ocupava abans la ràdio, en exclusiva:
"Així doncs, eixa nit acabava d'arribar i estava dret en el saló, enfront de l'aparell de ràdio. Anava vestida de negre i tocada amb un barretet a la moda [...] El saló, on en eixos moments sonava la ràdio, era una àmplia habitació d'equilibrades proporcions les quatre finestres de la qual donaven al bulevard Delessert", capítol 2 de la I part "Tempestat al juny".
3. La ràdio porta males notícies fins al punt que els protagonistes de la novel·la no volen sintonitzar-la:
"-Res de nou, en definitiva -va murmurar. No volia veure res. Rebutjava la realitat amb el gest espantat i irritat d'algú a qui desperten en meitat d'un somni. Inclús es va posar la mà davant dels ulls a manera de pantalla, com hauria fet per a protegir-se d'una llum massa intensa. Florence es va acostar a l'aparell de ràdio-. No, no l'encengues.
-Però, Gabriel...", capítol 3 de la I part "Tempestat al juny".
4. El lloc físic que ocupa la ràdio és un lloc de trobada. El menjador, atestat ara de refugiats, veu com aquests reben les notícies poc encoratjadores per als interessos francesos. Potser l'única ràdio de tot el barri o de tot el poble i per tant lloc de trobada de tots els veïns, al seu voltant. I les notícies de la ràdio com a única manera de conéixer la situació dels marits i dels fills en el front:
"En el menjador, els refugiats sentien la ràdio junt a alguns veïns del poble. Les dones ploraven. Els hòmens abaixaven el cap, silenciosos.
[...] Romanien immòbils, amb el cap girat per a evitar els ulls dels altres. Quan
Hubert va apagar la ràdio, tots els hòmens se'n van anar sense dir ni una paraula. En el menjador només quedava el grup de dones. Se sentien els seus murmuris, els seus sospirs; ploraven les desgràcies de la Pàtria, a la qual veien amb els trets estimats dels marits i els fills que continuaven lluitant", capítol 16, de la I part "Tempestat al juny".
5. Els aparells de ràdio són l'únic vincle dels francesos amb el món. Sens dubte, l'ona curta jugaria ací un gran paper. Com el juga hui en dia en tantes parts del món. Les tropes invasores requisaven els aparells de ràdio; així que els ciutadans francesos els amagaven:
"En cap lloc hauria sigut tan fàcil oblidar-se del món. A falta de cartes i periòdics, l'únic vincle amb la resta de l'univers era la ràdio; però als llauradors els havien dit que els alemanys els llevarien els aparells, així que els havien amagat en el graner o en un vell armari, o inclús soterrat en els camps amb les escopetes de caça que no els havien requisat", capítol 30 de la I part "Tempestat al juny".
6. En el capítol 4 de la segona part del llibre "Dolce" s'insisteix en la mateixa idea. Lucile, una altra de les protagonistes, se sent humiliada, acovardida, sotmesa i "trobava a faltar la vivaç xarrameca de la ràdio, que romania oculta en el celler des de l'arribada dels alemanys. Es deia que les requisaven i destruïen. Lucile va somriure."
7. El paper jugat per la ràdio anglesa, per la BBC, durant la Segona Guerra Mundial, s'observa en altres passatges de la novel·la. La resistència civil d'Europa escoltava la ràdio esperant potser algun missatge acordat prèviament. Són coneguts els missatges transmesos a la resistència francesa que havien de començar a actuar preparant el terreny per al
Dia D, el del desembarcament de Normandia. Està comprovat que la BBC va utilitzar les seues emissions d'ona curta en francés per a posar en marxa els companys civils francesos, perquè aquests
desconeixien la data exacta dels desembarcaments. L'emissió d'unes línies d'una poesia de Paul Verlaine escrita en 1886 anomenada
Cançó de tardor (
Chanson d'automne) per la BBC va indicar a la resistència que havia de començar amb les accions de col·laboració amb el desembarcament. Com siga, la BBC va jugar un important paper a l'hora de coordinar les accions de la Resistència durant la Segona Guerra Mundial
. I açò es percep en Suite francesa:
"S'estava ensopint enfront del foc: mai dormia prou. Hi havia tant de treball que rares vegades es gitaven abans de les deu o les onze, i a vegades tornaven a alçar-se en plena nit per a escoltar la ràdio anglesa", capítol 5 de la II part "Dolce".
8. I inclús amb referències al jamming, ja saben, una forma d'impedir que una transmissió, generalment arribada des de l'exterior, siga escoltada per la població de determinat país, en aquest cas, França. És una pràctica documentada ja des de 1920 i que com veiem a continuació també es va utilitzar en la Segona Guerra Mundial per a interferir la recepció de la BBC. Solia tractar-se d'un soroll generat electrònicament:
"Es va produir un llarg silenci. Se sentien els sons habituals d'a poqueta nit: la ràdio del veí, que desgranava una successió de notes tan monòtones, gemegoses i estridents com la música àrab o el grinyol de les xitxarres -la BBC de Londres, enterbolida per les ones enemigues" [...], capítol 9 de la II part "Dolce".
9. També se sintonitzaven altres emissores internacionals. La Veu d'Amèrica des de Boston? També és un fet que esta emissora transmetia programes d'ajuda durant l'ocupació d'Europa i del nord d'Àfrica. Potser hi faran referència aquestes línies de la novel·la:
"Damunt, la tempestat havia tornat a inutilitzar la central elèctrica; durant unes hores, la regió estaria sense llum i sense ràdio. La ràdio, muda... Quin descans! No hi havia temptació possible. No es podria buscar París, Londres, Berlín o Boston en el negre dial. No es podrien sentir eixes maleïdes, invisibles, lúgubres veus que parlaven de vaixells afonats, avions derrocats i ciutats bombardejades, que recitaven números de morts, que anunciaven futures matances... Bendita pau... Fins a la nit, res...", capítol 12, de la II part "Dolce".
10. El col·laboracionisme d'una part de la noblesa i de la burgesia francesa que portaria a molts, acabada la guerra, a l'afusellament, és denunciat també per la BBC en les seues transmissions cap a França:
"Les famílies de la noblesa s'unien entre elles sense importar-los les fronteres; encara que, ben mirat, els grans burgesos no eren molt millors. La gent murmurava els noms dels qui feien negocis amb els alemanys (i la ràdio anglesa els cridava totes les nits): els Maltête de Lió; els Péricand, a París; la Banca Corbin i tants altres..." capítol 19 de la II part "Dolce".
11. La ràdio arreplega també la invasió de Rússia per part de les tropes alemanyes, la «Operació Barba-rossa», llançada a les tres de la matinada del 22 de juny de 1941. L'exèrcit alemany va obrir un front de 2.000 quilòmetres de longitud en què van combatre 140 divisions i un total de tres milions i mig d'hòmens. Les tropes alemanyes es van obrir cap a Leningrad, Moscou i Kíev i van agafar Stalin desprevingut. Molts soldats alemanys abandonen França i van cap al nou front. Una altra vegada la ràdio informa els francesos d'esta notícia:
« Davant de la primera casa, un vell fumava en pipa assentat en una cadira de boga a la vora del camí.
-Què? -va preguntar-. Ja ha acabat la festa?
-Doncs sí. S'han divertit d'allò més!
-Doncs que aprofiten mentre puguen -va dir l'ancià somrient plàcidament-. En la ràdio acaben d'anunciar que han entrat en guerra amb Rússia. -L'home va colpejar diverses vegades la pipa contra una pota de la cadira per a fer caure la cendra, va mirar al cel i va murmurar-: Ens espera un altre dia sec... Aquest temps acabarà amb els horts! » capítol 21 de la II part "Dolce".
"-Se'n van!
Feia dies que s'esperava la marxa dels alemanys. L'havien anunciat ells mateixos: els enviaven a Rússia", capítol 22 de la II part "Dolce".
En l'última part del llibre, Irène Némirovski parla de la festa de Sant Joan de l'any 1942. L'autora va ser arrestada el 13 de juliol i assassinada en un camp nazi el 17 d'agost d'aquell mateix estiu. El llibre ve acompanyat d'un annex real de cartes trobades a la família i d'un pròleg amb la història de l'escriptora i del relat de com les seues filles van aconseguir esquivar la persecució nazi. Sens dubte és commovedor i fa posar els pèls de punta a qualsevol lector amb un poc de sensibilitat.
Per a acabar, opine que es tracta d'una gran novel·la i de la qual recomane la lectura. Estic convençut que agradarà als que disfruten amb una bona novel·la en les mans. I per als aficionats a la ràdio de tot el món, una manera de conéixer el paper tan rellevant jugat per la ràdio i per l'ona curta en èpoques no tan llunyanes (fa a penes setanta anys) i en moments tan convulsos com als que es fa referència en la novel·la. Què més podem demanar? Literatura i ràdio, junts!
A pesar del que es pensa, no es necessita una ràdio extraordinària per a sentir aquestes transmissions provinents de tot el món. Tot el que es necessita és una ràdio "normal" que puga rebre la banda d'ona curta. Tals ràdios poden ser molt barates. N'he vist per 9 €. 
