Sobre Gilead de Marilynne Robinson
El pastor protestant John Ames, fill i nét de predicadors, haurà mort quan el seu fill de set anys òbriga la llarga carta que ara està escrivint. Estem en 1956, John té 76 anys i sent que el final està prop. És casat amb l'actual senyora Ames, molt més jove que ell. La dona havia patit molt, encara que mai arribem a conéixer la seua verdadera història. El pastor es va enamorar d'ella i en ella ha trobat consol i suport. Ara pareixen ser feliços. L'ancià és conscient que el fill de set anys mai coneixerà la seua història. El protagonista accepta la certesa d'una mort pròxima però manté l'esperança d'allargar el seu temps en el món per l'amor que sent cap a la seua família. I així, en Gilead (Iowa), Ames comença a escriure una espècie de testament, la història de la seua família.
Escriu el diari -el llibre- per al seu fill. És una carta d'amor del pare a un fill al qual no veurà créixer. Escriu sobre la memòria de la família: sobre el seu iaio, un home involucrat en les lluites contra l'esclavitud, o sobre el pacifisme de son pare durant la Guerra Civil americana. I sobre la seua pròpia vida, la del pastor John Ames, una vida aïllada, tranquil·la (si s'exclouen els nombrosos sermons dominicals) i pràcticament sense incidents, molt diferent de la del seu iaio, el profeta visionari, abolicionista feroç defensor de la lluita armada contra l'esclavitud, i també diferent de la del pare, convençut pacifista quàquer.
Una vida, la del pastor John Ames, en soledat i oració, dedicada a la lectura de la Bíblia i a escoltar els partits de beisbol en la ràdio. Existència que ha sigut il·luminada en la vellesa per l'amor de la seua actual dona, que va aparéixer del no-res com un àngel, i l'enamorament mutu dels quals ens és contat com si de dos adolescents es tractara. Una de les característiques dominants del protagonista és la gratitud a Déu per aquest consol inesperat en l'etapa final de la seua vida.
Gilead és una novel·la tranquil·la, sense estridències, pausada, que transcorre lentament entre xicotetes històries i altres molt més impactants. No es troba a faltar res, ni més rapidesa ni personatges més trepidants. Si vosté buscava una novel·la d'acció, aquesta no és la seua. Per això, l'autora no evita caure, quasi obligatòriament, en llargues disquisicions religioses més pròpies d'un assaig filosòfic que d'una novel·la. Supose que és el tribut que cal pagar quan un es troba amb una novel·la profunda. Cal reconéixer a l'autora un estil humil, que és exactament el contrari del virtuosisme buit de molts escriptors que són molt populars hui en dia.
Hem dit que una de les poques diversions del pastor John Ames és escoltar els partits de beisbol en la ràdio (p. 52, p. 54). En efecte, apareixen en Gilead algunes referències a la ràdio, que permeten albirar el paper que jugava en la vida del reverend i potser en la de tota la comunitat de l'aldea. Ames l'escolta a les fosques (p. 10), en la penombra mentres menja (p. 135), escolta una cançó i s'atreveix a moure's un poc al ritme de la melodia, a pesar de la seua edat (p. 60), i el mateix fa quan sona un vals (p. 126). Altres vegades escolta la ràdio mentres llig algun llibre vell i “el vent bufa i la casa cruix” (p. 107). O quan l'escolta amb el seu inseparable amic Boughton, pare, i aquest últim riu entre dents pel que està sentint (p. 230).
En un moment donat, veges per on, els fidels li regalen una televisió perquè seguisca els partits de beisbol, i ell assegura que així ho farà (p. 140). El gust del reverend per la ràdio, no lleva que es queixe també en un determinat moment que aquesta sembre un mar de confusió pel que fa a la teologia: “Passes quaranta anys ensenyant la gent a cobrar consciència de la realitat del misteri i llavors arriba un individu qualsevol, sense més coneixements teològics dels que puga tindre un conill, es fa amb un ministeri per la ràdio i tot el teu treball cau en l'oblit”. Encara sort que la televisió és pitjor, assegura el reverend. En fi, tot no són bondats per a la ràdio… Del comentari del reverend sobre la teologia, podem extraure la conclusió de la gran influència que exercia la ràdio sobre esta comunitat nord-americana, en aquest moment de la història.
Probablement no sabran vostés que Gilead és una de les novel·les preferides de Barack Obama, segons constava en les preferències literàries del seu perfil de Facebook. Tampoc açò té per què implicar res, però ja ho he dit. Gilead va meréixer el premi Pulitzer 2005 i el National Book Critic Circles Award i diuen que ha consolidat Marilynne Robinson, la seua autora, com una de les narradores més imponents i de major qualitat de l'actual narrativa nord-americana. No esperen una novel·la que recordaran durant anys, però lligen-la.
Gilead, versió en castellà en Círculo de Lectores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada