Targeta QSL de La Veu de Croàcia

Targeta QSL de La Veu de Croàcia, rebuda després d'enviar un informe de recepció per carta a Prisavlje 3, HR-10000, Zagreb (Croàcia). Va tardar 57 dies a arribar i la recepció de la targeta ha sigut una notícia agradable perquè últimament els meus informes per correu-e no havien sigut verificats. La targeta, íntegrament en anglés, va firmada pel Sr. J. Römer, assistent del director de programació. Cal destacar, com a dada curiosa, que La Veu de Croàcia emet també en castellà en la freqüència de 1134 khz en ona mitjana, sense senyal el dia de l'informe, però que Pere Justo ha pogut escoltar més o menys bé en altres ocasions.

Hem pogut constatar en diferents emissions que les referències a la guerra dels Balcans, la "guerra pàtria" (que va tindre lloc entre 1991 i 1995) són molt habituals. Per exemple, el dia de l'emissió verificada es parlà sobre un general croat condemnat a La Haya. La guerra deu estar encara molt present en la societat croata.

La pàgina web de La Veu de Croàcia és http://www.hrt.hr/ però només he localitzat un text amb explicacions en castellà en http://www.hrt.hr/index.php?id=186&tx_ttnews%5Btt_news%5D=14945&cHash=9b21c28966. S'hi diu que La Veu de Croàcia és el programa internacional de la Ràdio Croata. Les primeres emissions són de l'any 1991, en idioma croat i destinades exclusivament als croats de fora del seu país. L'any 2000, l'emissió es va ampliar a dues hores de duració, per a informar l'opinió pública internacional, també en idiomes anglés i espanyol, sobre els esdeveniments a Croàcia.

Targeta QSL de NHK World, Ràdio Japó

Targeta QSL de NHK World, Japó, corresponent a un informe de recepció en castellà enviat a través de la seua pàgina web http://www3.nhk.or.jp/nhkworld/portuguese/top/index.html (secció Contacte) i que corresponia a una emissió en portugués del mes de juliol. Va tardar 51 dies a arribar i venia acompanyada d'una altra postal que reproduïa una foto d'un paisatge japonés. Com es veu, les dos postals són molt vistoses. La foto de la targeta de verificació mostra unes "Flors de tardor" de la prefectura de Kōchi, localitzada a la costa de Shikoku, al sud del Japó.

L'altra postal reprodueix una "Posta de sol de tardor", ara de la prefectura d'Okinawa, la més austral del país. Entre les dades de la verificació s’assenyala que el retransmissor està situat a Santiago, Xile. Pere Justo mai ha pogut sintonitzar les emissions en castellà de NHK World, ni a través de l'emissor a Bonaire (Antilles Neerlandeses) ni a través del de Sackville (Canadà). Sembla més fàcil des de València la sintonització en portugués des de Santiago, a Xile.

La carta anava acompanyada d'un horari general de l'emissora en totes les llengües en què emet, d'un full amb els noms i les fotos dels locutors del servei en portugués i d’un altre on figuren unes cançons en portugués i japonés, corresponents a l’espai de l'emissora "Vamos cantar em japonés".

Haiku

També he rebut una invitació a col·laborar en la redacció d'un "Haiku" el títol del qual és "Haiku per a Kibo. Al Japó, el poder de les paraules". L'haiku és un tipus de poema tradicional japonés, de tres versos. En aquest cas es demana que no sobrepassen les 30 paraules. NHK World pretén fer una mena de carrera de relleus de poemes haiku. M'explique: d'acord amb el contingut anterior de l'haiku, el següent col·laborador ha de continuar el poema amb l'estil indicat. Kibo serà el laboratori japonés de l'Estació Espacial Internacional a partir de 2012 i l'haiku primer d'aquesta peculiar carrera de relleus fou subministrat pel Fòrum Espacial del Japó. Tot a fi de fer costat les persones que resultaren daminificades pel terratrémol i tsunami del dia 11 de març a l'est i al nord-est del Japó.

Des d’ací, expressem la nostra solidaritat amb el poble japonés, que ha donat exemple al llarg de la història de saber superar les adversitats i li desitgem una recuperació com més ràpida millor.

　

　

　

Sobre El hòbbit, de J.R.R. Tolkien

Per si algú no ho sap encara El hòbbit o Viatge d'anada i tornada és una novel·la de fantasia escrita per J.R.R. Tolkien. Es va publicar el 21 de setembre del 1937 amb crítiques molt bones. Després de l'èxit crític i financer del llibre, els editors van demanar una continuació de la novel·la. I d'ací va nàixer El Senyor dels Anells.

"El hòbbit" sembla que era un conte infantil que Tolkien explicava als seus fills, però quan aquests van créixer el va fer servir com a punt d'unió entre els relats que creava per als seus fills i els relats èpics posteriors, entre altres la tan coneguda "El senyor dels anells", referent dels llibres de fantasia, segons diuen molts.

"En un forat al terra, hi vivia un hòbbit". Tolkien iniciava amb aquesta frase la novel·la que ressenyem ara. S'hi explica l'aventura d'un amant de la vida tranquil·la Bilbo Saquet. Asseguren que Tolkien va crear aquest hòbbit, fent-lo assemblar-se a ell mateix en tot excepte en l'alçada. Bilbo és amic de l'existència ben reglamentada i de costums fixos. Però és, alhora, hereu de l'esperit aventurer del seu avantpassat viatger. I és aquest esperit el que encoratjarà el mag Gandalf per viure, juntament amb Bilbo, les grans aventures d'aquesta novel·la i intentar aconseguir una part del tresor vigilat pel drac Smaug, que sembra el terror i s'ha apoderat d'un fabulós tresor que no li pertany.

També hi apareixen una corrua de tretze nans, un mag, un drac, un anell màgic i un tresor. L'estrany anell atorga el do de la invisibilitat a qui se'l posa, i el troben en una gruta fosca. Tot junt marcarà el destí de Bilbo, un hòbbit que veurà com la seua tranquil·la vida fa un gir radical amb aquella inesperada visita de Gandalf. A destacar, des de la meua òptica, l'episodi de les aranyes gegants, que damunt parlen. Molt bo.

Pere Justo és dels que ha llegit primer "El senyor dels anells" que no "El hòbbit". Abans que "El senyor dels anells" es convertira en referència de la literatura fantàstica arreu del món, Pere Justo ja l'havia llegit i no em va agradar. Que collons!, em va paréixer una llanda insuportable. Si ja sé: dec ser un un inculte i no estar a l'altura de les circumstàncies però m'estime més dir el que pense que lloar el llibre sense més i sumar-me a la colla dels que refrenden les apreciacions d'un altres. La veritat és que deguí llegir-lo en un mal moment perquè no vaig connectar amb aquest autor. Les mil i escaig pàgines de la novel·la també degueren pesar negativament en aquell moment. Per això no m'he animat a llegir "El hòbbit" fins fa poc, molts anys després.

Un fanàtic dels hòbbits es va fer
construir aquesta vivenda a Gal·les

I bé "El hòbbit" és diferent. Malgrat tot, l'estructura no crida massa l'atenció, pareix un conte per a xiquets, una d'eixes llegendes per a contar a la vora del foc, exaltant els valors de la camaraderia, de l'amistat, de l'esforç en grup, del valor personal i l'afany de superació davant de les dificultats, però si m'ha cridat positivament l'atenció "El hòbbit" és perquè l'autor remena tots eixos ingredients fins a donar forma a un vast món fantàstic, recreat fins al seu mínim detall, idiomes, geografia, orografia i peculiaritats racials, ingredients que fan de la nove·la una lectura amena. Ja sé que també passava això en "Els senyor dels anells", però no de la mateixa manera o almenys, a Pere Justo, així li ho pareix.

Alfabet runic fet servir
 per Tolkien

És de veres que encara no he trobat a ningú que no li haja agradat "El senyor dels anells". Així que invite a qui no li haja agradat que m'escriga un correu-e a quartdx@yahoo.es, a fi de no sentir-me tan a soles en la vida, descoratjat per no haver sabut gaudir de Tolkien tant com diuen els sabuts (saberuts?), en fi sense un destí clar en el món. Si s'escau, obrim un grup en Facebook...

Bé, tornem a "El hòbbit". És una novel·la molt menys extensa, no tan complexa, destinada a la compressió del seu llenguatge per part de tots els lectors, des de xiquets fins a adults. A més "El hòbbit" no és només un llibre d'aventures, també parla de molts temes aplicables a la nostra vida moderna, com la necessitat trencar de tant en tant la monotonia de tots els dies, de buscar una quimera a vegades inabastable, de perseguir un somni, d'embarcar-te en projectes sense importar-te el preu, de l'amistat, l'honestedat, l'honor, el dubte, la por i una infinitat més de sensacions que només descobriran si acompanyen Bilbo en la seua aventura. Algú ha dit que la primera aventura es pot trobar en creuar el llindar de casa.

Hem de fer també algun comentari respecte a la traducció. Si no vaig errat, l'única traducció al català en circulació deu ser la realitzada per Francesc Parcerisas l'any 1983, plena d'adhucs, nogensmenys i llurs i amb un lèxic tan selecte que pot resultar de difícil assumpció per a l'alumnat valencià (i fins i tot per al català, potser). Com han canviat les característiques de les traduccions en a penes 30 anys! Qualsevol temps passat no va ser millor, opine. Supose que era la traducció que s'havia de fer en 1983.

En fi, a manera de conclusió, considere que "El hòbbit" és un llibre molt interessant per a tots aquells que estiguen fascinats amb l'univers Tolkien, o que encara no hagen tingut l'oportunitat de llegir res d'aquest autor, perquè a diferència d'altres de les seues obres, la seua lectura és menys densa i més fàcil de comprendre. Si vosté entren en aquests supòsits, lligen-la perquè els agradarà.

Projecte "Devuélveme la voz", de la Universitat d'Alacant

La UA va rescatar en un portal les emissions radiofòniques antifranquistes



Redacció de Ràdio París



Des de l'any 1999, la Universitat d'Alacant (UA) és la dipositària del fons d'enregistraments de Ràdio París, les emissions de la radiotelevisió pública francesa (RTF) en castellà i català durant el franquisme que intentaven, amb la Pirenaica i la BBC, trencar des de l'exili la censura informativa del règim franquista. Els arxius sonors, formats per unes vuit-centes cintes, els va lliurar a la UA Julián Antonio Ramírez (1916-2007), el locutor més conegut de Ràdio París juntament amb la seua dona, la barcelonina Adela Carreras Taurà (1916-1999). La parella, militant del Partit Comunista, es va encarregar des de la dècada del 1950 fins a la mort del dictador de les emissions que cada dia, de 2300 a 0000, explicaven de què informava la premsa francesa sobre els exiliats, la lluita antifranquista i l'actualitat mundial.

El projecte de la UA s'anomena "Devuélveme la voz". És un arxiu sonor i també un portal temàtic d'internet per tornar a llançar a l'aire els recursos sonors d'emissores a l'exili, sobretot de Ràdio París. Des dels micròfons de Ràdio París es va emetre a la península principalment en castellà, però hi va haver algun espai, esporàdic al principi i regular més endavant, en català. El 1947, el president de la Generalitat Catalana, Josep Irla, i alguns representants dels partits del consell executiu de la Generalitat a l’exili van fer crides des de Ràdio París en favor del boicot al referèndum franquista del 8 de juliol de 1947, i el febrer de 1948, en ocasió de l’homenatge a Pompeu Fabra a Prada, la BBC i Ràdio París van fer un programa especial en llengua catalana. Una dècada després es va establir una programació regular en català, tal com resumeix Cinto Niqui, coautor també del llibre La ràdio en català a l'estranger: "El diumenge 9 de març de 1958, a les 2200, van començar les emissions regulars de Ràdio París en català, amb periodicitat quinzenal, a les bandes d'ona curta de 41 metres i 50 metres. El títol de les emissions era: 'París, fogar de la cultura catalana." Els programes en català de Ràdio París es van acabar el 1964.

Pere Justo els recomana que facen una ullada al "Correu de l'oient" de l'època, per exemple, i comprovaran els arriscats informes de recepció que rebia l'emissora des d'Espanya, a banda de molts més documents de tot tipus, ressenyes d'homenatges a Alberti, mítings del Partit Comunista d'Espanya a Montreuil, entrevista a espanyols que vivien a París i celebraven el Nadal, en 1966, etc. Val la pena: dediquen uns minuts a navegar pels fons rescatats per la Universitat d'Alacant (http://devuelvemelavoz.ua.es/va/devuelveme-la-voz.html) i entraran de ple en la ràdio antifranquista de la postguerra.

[Extractat i adaptat a partir de Vilaweb, dimarts 05.04.2011]

　

　

　

　

Targeta QSL de KBS World Radio, de Corea del Sud

Tarjeta QSL de KBS World Radio, de Corea del Sud, arribada després d'enviar un informe de recepció a spanish@kbs.co.kr. Va tardar 35 dies i venia acompanyada d'un doble adhesiu, com el de la foto, que mostra el logotip de l'emissora i la seua adreça en Internet. La foto de la targeta de verificació mostra un plat coreà anomenat Samgyetang. Es tracta d'un brou amb pollastre i ginseng, degustat, sobretot, en estiu pels coreans, a fi de reposar les energies i els nutrients que els arrabassa la calor intensa. Assegura la targeta que es prepara coent un pollastre sencer en una cassola amb ginseng coreà, arròs glutinós, castanyes, gingko i altres ingredients.

Pere Justo tampoc sabia què és l'arròs glutinós i he comprovat que és un tipus d'arròs de gra curt que es torna apegalós quan es cuina. Tampoc sabia què era el gingko. Segons la Viquipèdia el fruit de l'arbre anomenat gingko, quan madura, ens recorda una petita pruna de color groc. No apareix abans dels 30 anys de vida de l'arbre i és ple de reserves alimentàries. La llavor del fruit del gingko és comestible i hem de suposar que és l'ingredient que forma part del samgyetang.

La web de KBS Worl Radio és http://world.kbs.co.kr/spanish/. Hi llegim que KBS World Radio és el servici internacional de Korean Broadcasting System (KBS), única emissora internacional multilingüe (emet en deu idiomes diferents) i d'ona curta de Corea. El seu origen es remunta al 15 d'agost de 1953, quan es denominava La Veu de Corea Lliure. L'emissions en castellà es van iniciar el 19 d'agost del 1962. En 2005 es va produir el canvi de nom a KBS World Radio. Assegura l'emissora que compleix una important tasca en la consolidació de l'amistat i la comprensió mútua entre els més de 40 milions d'oients i cibernautas interessats en Corea, a més dels 700 mil coreans que es troben fora del país, a través de programes que reflecteixen els aspectes socials, culturals i polítics d'una manera precisa i fiable en els servicis informatius. Són també molt habituals, això és una apreciació de Pere Justo, les notícies relacionades amb Corea del Nord i les contínues referències a la necessitat d'una reconciliació nacional entre les dues Corees.

Targeta QSL de Ràdio Havana de Cuba

QSL de Ràdio Havana de Cuba, rebuda 28 dies després d'enviar un informe de recepció per correu electrònic a radiohc@enet.cu. La targeta reproduïda incorpora el logotip de l'emissora amb el lema habitual "Una veu d'amistat que recorre el món". La pàgina web de Ràdio Havana de Cuba és http://www.radiohc.cu/. L'emissora ha complit recentment 50 anys des de l'inici de les seues emissions i dedica un ampli reportatge a aquest fet en http://www.radiohc.cu/espanol/aniversario50rhc/audiencia.htm.

Assegura l'emissora en la seua pàgina web que, encara que de manera oficial RHC sorgeix el primer de maig de 1961, la idea de crear una emissora cubana d'abast internacional germina en la pròpia Sierra Maestra durant la campanya final contra la dictadura de Fulgencio Batista. Després de la creació al febrer de 1958 de Radio Rebelde, la direcció de l'exèrcit guerriller va reflexionar entorn de la possibilitat d'establir, després del triomf, una radioemissora amb potència suficient com per a arribar a tots els països del món contant la veritat de la Revolució cubana. I així va nàixer Ràdio Havana de Cuba.

Sense voler entrar en disquisicions polítiques, de Ràdio Havana Cuba sorprén a Pere Justo l'alt nivell intel·lectual dels seus programes. No és habitual això. Crida molt l'atenció que tots els seus programes tenen rerefons, és a dir, no són superficials, sinó que tracten temes que contribueixen a incrementar el nivell cultural dels oients. Això contrasta molt amb moltes emissores espanyoles, algunes de les quals han fet de la frivolitat el tema estrela, com si el gran públic fora estúpid i no sabera valorar els temes culturals, que se li podrien oferir. Crida molt l'atenció en Ràdio Havana Cuba tot el contrari.

Targetes QSL de Ràdio Romania Internacional

 


  

L'autor dels quadres



Cinc targetes QSL de Ràdio Rumania Internacional, rebudes totes juntes per informes de recepció corresponents als mesos de març, abril, maig, juny i juliol de 2011. Els informes de recepció van ser enviats a victoria_sepciu@yahoo.es i a span@rri.ro. Es tracta de cinc targetes, molt boniques, que reprodueixen pintures de Vitalie Butescu, pintor d'origen moldau però que viu i treballa a Bucarest. Són pintures de diferentes monuments romanesos com ara la Posada de Manuc, el Palau Cantacuzino, l'Ateneu Romanés, el Palau Controceni i l'església de San Elefterie Vechi. He reproduït en les imatges els tres primers monuments citats.

Vitalie Butescu participa activament en exposicions romaneses i ha exposat també en galeries privades a Alemanya, Holanda, Bèlgica, Hongria, Grècia i Japó. Hi ha un catàleg molt interessant de les seues obres en http://www.artmuseum.ro/expo/2010/05/catalog_Vitalie_Butescu_2010.pdf

A destacar també els atractius segells del sobre on venien les targetes QSL que representen tres cànters de ceràmica romanesa, dos de la localitat de Vama situada en el comtat de Satu Mare, històrica regió de Transilvània. I el tercer segell correspon a una ceràmica de Leheceni al comtat de Bihor.

La seu de RRI

Segons llegim en la pàgina web de Ràdio Romania Internacional (http://www.rri.ro/index2.shtml?lang=11), els inicis de la ràdio romanesa es remunten a l'any 1928. Els començaments del Servici Espanyol se situen l'any 1955, és a dir, després de la Segona Guerra Mundial, quan, en aquesta part d'Europa, les tropes soviètiques havien ja imposat el règim comunista. Açò vol dir que Moscou controlava, no sols la situació interna de Romania i dels altres països comunistes, sinó també la seua política exterior. Al capdavant de l'emissora, es trobava una espanyola, Hortensia Roman, refugiada política de la Guerra Civil Espanyola, que era casada, ací, amb un influent home polític romanés: Walter Roman. Dirigir-se al món de parla espanyola, amb un programa en espanyol, va ser una idea que va agradar molt a les autoritats comunistes d'aquella època.

Cal mencionar, també, que, des de Bucarest, va emetre programes en espanyol, durant moltes dècades l'emissora clandestina Radio España Independiente (La Pirenaica). Hem dedicat un article a aquesta emissora antifranquista en aquest bloc (poden consultar-lo en el mes d'agost).

Tornant a Ràdio Romania Internacional, actualment, treballen en el Servici Espanyol les persones següents: Irina Calin, Luminita Ganea, Eugen Hac, Lucia Manus, Brigitta Pana, Rodica Popa, Valeriu Radulian, Simona Sarbescu, Victoria Sepciu, Monica Tarau y Alexandru Grigore Dima. Cal destacar entre la llista de locutors la figura de Victoria Sepciu, conductora d'uns dels programes diexistes de més èxit de la ràdio internacional, "Rincón diexista", gran professional i impecable verificadora d'informes de recepció. No es perden la programació de Ràdio Romania Internacional. La recepció en general és molt acceptable, almenys en el Mediterrani espanyol i és un motiu més per a intentar sintonitzar-los.

　

Targeta QSL de La Veu de Grècia

Targeta QSL de "La Veu de Grècia", arribada després d'enviar un informe de recepció per correu-e a apodimos_era5@ert.gr i a era5@ert.gr. Va tardar 205 dies i mostra unes joies tradicionals de l'illa d'Skyros en l'arxipèlag de les Espòrades, joies que es conserven en el Museu Històric Nacional d'Atenes. Les Espòrades (en grec Σποράδες «disperses») són un ampli grup d'illes de Grècia situades en el mar Egeu. Es compon d'onze illes majors, de les quals només quatre estan habitades: Skiathos, Skópelos, Alónnisos i Skyros. Característica de l'illa d'Skyros és l'anomenada dansa de la cabra, en la qual persones amb màscares animen les festes i hi ha un personatge principal que és un vell amb màscara de cabra i esquellots a l'esquena. També hi ha en l'illa cavalls salvatges xicotets.

L'emissora assegura en la QSL que la sèrie de quatre targetes va dirigida als oients de l'exterior i s'hi reprodueixen escenes d'interés turístic i històric de Grècia. Cal destacar positivament el tamany de la targeta (20'5 cm x 10 cm) i el fet que l'emissora continue enviant targetes de verificació als seus oients, cosa que comporta una despesa, a pesar de la delicada situació econòmica del país. La seua pàgina web és http://www.voiceofgreece.gr/, però no localitze ni tan sols la versió en anglés.

Targeta QSL de La veu de Turquia

                                                    

Targeta QSL de La Veu de Turquia, arribada després d'enviar un informe de recepció per correu-e a espanol@trt.net.tr. Va tardar 147 dies i venia acompanyada d'una altra postal i de l'adhesiu amb el logotip de l'emissora que es pot veure en la imatge. La QSL, tan colorista, representa una actuació del Grup del centre d'Educació Cívica de Erdemli, en la província de Mersin, al sud de Turquia, una ciutat molt bella segons pareix.

Durant la Segona Guerra Mundial, entre les ràdios mundials "La Ràdio d'Ankara d'Ona Curta" va cridar l'atenció del públic per les seues emissions imparcials. A partir de gener de 1963, les emissions exteriors es van començar a realitzar sota el nom de "La Veu de Turquia". Hui emet en un total de 29 idiomes, entre altres en francés, anglés i castellà. Asseguren que ofereixen informació imparcial, fiable i ràpida. La pàgina web de La Veu de Turquia és http://www.trtspanish.com/trtworld/es/news.aspx

Una experiència diexista en classe de Geografia (Brasil)

De com es pot treballar pedagògicament en un institut l'escolta de les emissores internacionals i promoure'n la difusió. Els jóvens, acostumats a l'era digital i a les xarxes socials descobreixen la ràdio internacional, en

http://maisvideos.temmais.com/4/53/2c9f94b4326ec5b101328cb302451abc/tn---sor-1%C2%AA-edicao/cercados-de-tecnologia-jovens-conhecem-melhor-o-mundo-do-radio.htm

Targeta QSL de Deutsche Welle

 

Targeta QSL de Deutsche Welle (DW), corresponent a un informe de recepció enviat a french@dw-world.de i que corresponia a una emissió en francés. Va tardar 20 dies a arribar. La Deutsche Welle és el servei per a l'exterior de la ràdio i televisió pública alemanya. Hi hagué una època en què emetia en castellà, concretament entre 1954 i 1999. Pere Justo recorda perfectament haver-la sintonitzada (i fins i tot haver-la gravada) allà pels inicis dels 80. En el servei en castellà s'identificava davant els oients amb el nom de la Veu d'Alemanya. Els seus responsables asseguraren que, per causa de les successives retallades financeres i un presumpte descens en la quantitat d'oients, van començar a eliminar-se alguns serveis en llengües estrangeres, entre altres les emissions en castellà. He llegit en algun lloc que els mateixos dirigents de DW han assegurat en alguna ocasió que va ser un error. Ara, hem de conformar-nos a sintonitzar-la en francés, per exemple, encara que sí que hi ha una versió en castellà de la seua pàgina web (http://www.dw-world.de/dw/0,,653,00.html?id=653).

 

"Donde florece la amistad", de Ràdio Internacional de Xina

Pere Justo ha rebut la revista "Donde florece la amistad" de Ràdio Internacional de Xina, corresponent al mes de juny de 2011. Presenta un format renovat respecte als anteriors números i té un disseny molt més atractiu. És també el primer número que es presenta digitalment. Poden consultar-lo en http://espanol.cri.cn/other/magazine/20110707.pdf.

A destacar sobretot l'interessant reportatge sobre un vertader símbol de la cultura xinesa, el catxirulo i un altre sobre els terratrémols, on s'ofereixen consells per a actuar en cas de sisme, després de l'experiència de Sichuan, que va causar més de 65.000 morts. Val la pena llegir-ne els dos. La revista venia acompanyada d'un simpàtic  personatge dissenyat en paper d'arròs, que representa un goril·la menjant meló d'Alger.

Targeta QSL de Radio Sèrbia Internacional

Targeta QSL de "Ràdio Sèrbia Internacional", arribada després d'enviar un informe de recepció a radioju@sbb.rs. Va tardar 64 dies a arribar i venia acompanyada d'un adhesiu de l'emissora. El segell del sobre representa la bonica ciutat de Kouaohuk. La seua pàgina web, que consta en l'adhesiu, està molt ben dissenyada pel que fa al format de les notícies. Ràdio Sèrbia Internacional és una de les estacions més antigues d'ones curtes, fundada sis anys abans que la Veu d'Amèrica. La radiodifusió per a l'estranger va començar el 8 de març de 1936 en el Regne de Iugoslàvia. El seu lema encara és "On no ens senten, és segur que és la fi del món". Durant anys ha sigut el signe de reconeixement per a molts oients en tots els meridians.

Targeta QSL de La Veu de Vietnam

Targeta QSL de La Veu de Vietnam, que tardà 91 dies a arribar, després d'un informe de recepció en castellà enviat a vovmundo@gmail.com. A destacar l'elegant caligrafia, de les quals se'n veuen poques ja. La pàgina web de l'emissora, en anglés i vietnamita és http://english.vov.vn.

Els bonics segells del sobre representen el Prionailurus viverrinus, és a dir el gat pescador. És una espècie de felí asiàtic àmpliament distribuït. És present des de Bali fins a l'Índia i des de Java fins a Indoxina i també a Vietnam, per descomptat.

Com es veu en els segells, la seua pell té un color olivaci gris i taques fosques més o menys disposades en ratlles longitudinals. És de grandària mitjana i variable. Són abaldufats amb potes curtes, i una cua curta i musculosa. El gat pescador viu en rius, rierols, manglars i pantans. Com el seu nom indica, els peixos són les seues principals preses, dels quals caça unes 10 espècies diferents. També caça altres animals aquàtics com ara granotes o crancs, i animals terrestres com ara rosegadors i pardals. Està en la llista roja d'espècies amenaçades.

Targeta QSL de La Veu de Rússia

 

Espectacular QSL de "La Veu de Rússia", rebuda després d'un informe de recepció per correu-e, enviat a letters@ruvr.ru. Va tardar 153 dies i commemora el cinquanté aniversari del primer vol tripulat a l'espai a càrrec de Iuri Aleksèievitx Gagarin, cosmonauta i pilot soviètic. Va ser el primer humà a viatjar a l'espai exterior, quan la nau espacial Vostok on viatjava va completar una òrbita a la Terra el 12 d'abril de 1961.

Gagarin es va convertir en una celebritat internacional, i va ser guardonat amb diferents medalles i honors, com la d'Heroi de la Unió Soviètica, l'honor més elevat de la nació. La Vostok va ser la seua única missió espacial. Gagarin morí el 1968 quan el caça MIG-15 en què realitzava un vol d'entrenament en companyia del cap del regiment es va estavellar, en estranyes circumstànies, en la ciutat de Kirzhach el 27 de març de 1968. Ambdós pilots van morir. Hi ha un interessant vídeo al respecte dels misteris de l'accident en http://spanish.ruvr.ru/poletgagar/

Targeta QSL de CVC La Veu, de Xile

Targeta QSL de CVC La Veu, sintonitzada des del seu transmissor de Calera de Tango, a uns 30 quilòmetres al sud-oest de la capital de Xile, Santiago. La targeta va tardar 14 dies a arribar, després d'enviar un informe de recepció per correu-e a ondacorta@cvclavoz.cl.  Segons informació extreta de la seua pàgina web (http://www.cvclavoz.cl/), pretenen ser una estació d'ona curta exemplar, reconeguda internacionalment pels seus serveis de qualitat. Emeten en ona curta per als radiooients d'Amèrica Llatina i el Carib, innovant tecnològicament per a estar permanentment vigents.