divendres, 30 de setembre de 2011

Targetes QSL de Ràdio Romania Internacional







 


  
L'autor dels quadres

Cinc targetes QSL de Ràdio Rumania Internacional, rebudes totes juntes per informes de recepció corresponents als mesos de març, abril, maig, juny i juliol de 2011. Els informes de recepció van ser enviats a victoria_sepciu@yahoo.es i a span@rri.ro. Es tracta de cinc targetes, molt boniques, que reprodueixen pintures de Vitalie Butescu, pintor d'origen moldau però que viu i treballa a Bucarest. Són pintures de diferentes monuments romanesos com ara la Posada de Manuc, el Palau Cantacuzino, l'Ateneu Romanés, el Palau Controceni i l'església de San Elefterie Vechi. He reproduït en les imatges els tres primers monuments citats.
Vitalie Butescu participa activament en exposicions romaneses i ha exposat també en galeries privades a Alemanya, Holanda, Bèlgica, Hongria, Grècia i Japó. Hi ha un catàleg molt interessant de les seues obres en http://www.artmuseum.ro/expo/2010/05/catalog_Vitalie_Butescu_2010.pdf

A destacar també els atractius segells del sobre on venien les targetes QSL que representen tres cànters de ceràmica romanesa, dos de la localitat de Vama situada en el comtat de Satu Mare, històrica regió de Transilvània. I el tercer segell correspon a una ceràmica de Leheceni al comtat de Bihor.
La seu de RRI
Segons llegim en la pàgina web de Ràdio Romania Internacional (http://www.rri.ro/index2.shtml?lang=11), els inicis de la ràdio romanesa es remunten a l'any 1928. Els començaments del Servici Espanyol se situen l'any 1955, és a dir, després de la Segona Guerra Mundial, quan, en aquesta part d'Europa, les tropes soviètiques havien ja imposat el règim comunista. Açò vol dir que Moscou controlava, no sols la situació interna de Romania i dels altres països comunistes, sinó també la seua política exterior. Al capdavant de l'emissora, es trobava una espanyola, Hortensia Roman, refugiada política de la Guerra Civil Espanyola, que era casada, ací, amb un influent home polític romanés: Walter Roman. Dirigir-se al món de parla espanyola, amb un programa en espanyol, va ser una idea que va agradar molt a les autoritats comunistes d'aquella època.
Cal mencionar, també, que, des de Bucarest, va emetre programes en espanyol, durant moltes dècades l'emissora clandestina Radio España Independiente (La Pirenaica). Hem dedicat un article a aquesta emissora antifranquista en aquest bloc (poden consultar-lo en el mes d'agost).
Tornant a Ràdio Romania Internacional, actualment, treballen en el Servici Espanyol les persones següents: Irina Calin, Luminita Ganea, Eugen Hac, Lucia Manus, Brigitta Pana, Rodica Popa, Valeriu Radulian, Simona Sarbescu, Victoria Sepciu, Monica Tarau y Alexandru Grigore Dima. Cal destacar entre la llista de locutors la figura de Victoria Sepciu, conductora d'uns dels programes diexistes de més èxit de la ràdio internacional, "Rincón diexista", gran professional i impecable verificadora d'informes de recepció. No es perden la programació de Ràdio Romania Internacional. La recepció en general és molt acceptable, almenys en el Mediterrani espanyol i és un motiu més per a intentar sintonitzar-los.
 

dimecres, 28 de setembre de 2011

Targeta QSL de La Veu de Grècia





Targeta QSL de "La Veu de Grècia", arribada després d'enviar un informe de recepció per correu-e a apodimos_era5@ert.gr i a era5@ert.gr. Va tardar 205 dies i mostra unes joies tradicionals de l'illa d'Skyros en l'arxipèlag de les Espòrades, joies que es conserven en el Museu Històric Nacional d'Atenes. Les Espòrades (en grec Σποράδες «disperses») són un ampli grup d'illes de Grècia situades en el mar Egeu. Es compon d'onze illes majors, de les quals només quatre estan habitades: Skiathos, Skópelos, Alónnisos i Skyros. Característica de l'illa d'Skyros és l'anomenada dansa de la cabra, en la qual persones amb màscares animen les festes i hi ha un personatge principal que és un vell amb màscara de cabra i esquellots a l'esquena. També hi ha en l'illa cavalls salvatges xicotets.
L'emissora assegura en la QSL que la sèrie de quatre targetes va dirigida als oients de l'exterior i s'hi reprodueixen escenes d'interés turístic i històric de Grècia. Cal destacar positivament el tamany de la targeta (20'5 cm x 10 cm) i el fet que l'emissora continue enviant targetes de verificació als seus oients, cosa que comporta una despesa, a pesar de la delicada situació econòmica del país. La seua pàgina web és http://www.voiceofgreece.gr/, però no localitze ni tan sols la versió en anglés.

dilluns, 26 de setembre de 2011

Targeta QSL de La veu de Turquia




                                                    


Targeta QSL de La Veu de Turquia, arribada després d'enviar un informe de recepció per correu-e a espanol@trt.net.tr. Va tardar 147 dies i venia acompanyada d'una altra postal i de l'adhesiu amb el logotip de l'emissora que es pot veure en la imatge. La QSL, tan colorista, representa una actuació del Grup del centre d'Educació Cívica de Erdemli, en la província de Mersin, al sud de Turquia, una ciutat molt bella segons pareix.
Durant la Segona Guerra Mundial, entre les ràdios mundials "La Ràdio d'Ankara d'Ona Curta" va cridar l'atenció del públic per les seues emissions imparcials. A partir de gener de 1963, les emissions exteriors es van començar a realitzar sota el nom de "La Veu de Turquia". Hui emet en un total de 29 idiomes, entre altres en francés, anglés i castellà. Asseguren que ofereixen informació imparcial, fiable i ràpida. La pàgina web de La Veu de Turquia és http://www.trtspanish.com/trtworld/es/news.aspx

divendres, 23 de setembre de 2011

dijous, 22 de setembre de 2011

Targeta QSL de Deutsche Welle

 
Targeta QSL de Deutsche Welle (DW), corresponent a un informe de recepció enviat a french@dw-world.de i que corresponia a una emissió en francés. Va tardar 20 dies a arribar. La Deutsche Welle és el servei per a l'exterior de la ràdio i televisió pública alemanya. Hi hagué una època en què emetia en castellà, concretament entre 1954 i 1999. Pere Justo recorda perfectament haver-la sintonitzada (i fins i tot haver-la gravada) allà pels inicis dels 80. En el servei en castellà s'identificava davant els oients amb el nom de la Veu d'Alemanya. Els seus responsables asseguraren que, per causa de les successives retallades financeres i un presumpte descens en la quantitat d'oients, van començar a eliminar-se alguns serveis en llengües estrangeres, entre altres les emissions en castellà. He llegit en algun lloc que els mateixos dirigents de DW han assegurat en alguna ocasió que va ser un error. Ara, hem de conformar-nos a sintonitzar-la en francés, per exemple, encara que sí que hi ha una versió en castellà de la seua pàgina web (http://www.dw-world.de/dw/0,,653,00.html?id=653).
 

"Donde florece la amistad", de Ràdio Internacional de Xina


Pere Justo ha rebut la revista "Donde florece la amistad" de Ràdio Internacional de Xina, corresponent al mes de juny de 2011. Presenta un format renovat respecte als anteriors números i té un disseny molt més atractiu. És també el primer número que es presenta digitalment. Poden consultar-lo en http://espanol.cri.cn/other/magazine/20110707.pdf.
A destacar sobretot l'interessant reportatge sobre un vertader símbol de la cultura xinesa, el catxirulo i un altre sobre els terratrémols, on s'ofereixen consells per a actuar en cas de sisme, després de l'experiència de Sichuan, que va causar més de 65.000 morts. Val la pena llegir-ne els dos. La revista venia acompanyada d'un simpàtic  personatge dissenyat en paper d'arròs, que representa un goril·la menjant meló d'Alger.

dimecres, 21 de setembre de 2011

Targeta QSL de Radio Sèrbia Internacional


Targeta QSL de "Ràdio Sèrbia Internacional", arribada després d'enviar un informe de recepció a radioju@sbb.rs. Va tardar 64 dies a arribar i venia acompanyada d'un adhesiu de l'emissora. El segell del sobre representa la bonica ciutat de Kouaohuk. La seua pàgina web, que consta en l'adhesiu, està molt ben dissenyada pel que fa al format de les notícies. Ràdio Sèrbia Internacional és una de les estacions més antigues d'ones curtes, fundada sis anys abans que la Veu d'Amèrica. La radiodifusió per a l'estranger va començar el 8 de març de 1936 en el Regne de Iugoslàvia. El seu lema encara és "On no ens senten, és segur que és la fi del món". Durant anys ha sigut el signe de reconeixement per a molts oients en tots els meridians.

dimarts, 20 de setembre de 2011

Targeta QSL de La Veu de Vietnam



















Targeta QSL de La Veu de Vietnam, que tardà 91 dies a arribar, després d'un informe de recepció en castellà enviat a vovmundo@gmail.com. A destacar l'elegant caligrafia, de les quals se'n veuen poques ja. La pàgina web de l'emissora, en anglés i vietnamita és http://english.vov.vn.
Els bonics segells del sobre representen el Prionailurus viverrinus, és a dir el gat pescador. És una espècie de felí asiàtic àmpliament distribuït. És present des de Bali fins a l'Índia i des de Java fins a Indoxina i també a Vietnam, per descomptat.
Com es veu en els segells, la seua pell té un color olivaci gris i taques fosques més o menys disposades en ratlles longitudinals. És de grandària mitjana i variable. Són abaldufats amb potes curtes, i una cua curta i musculosa. El gat pescador viu en rius, rierols, manglars i pantans. Com el seu nom indica, els peixos són les seues principals preses, dels quals caça unes 10 espècies diferents. També caça altres animals aquàtics com ara granotes o crancs, i animals terrestres com ara rosegadors i pardals. Està en la llista roja d'espècies amenaçades.

Targeta QSL de La Veu de Rússia



 

Espectacular QSL de "La Veu de Rússia", rebuda després d'un informe de recepció per correu-e, enviat a letters@ruvr.ru. Va tardar 153 dies i commemora el cinquanté aniversari del primer vol tripulat a l'espai a càrrec de Iuri Aleksèievitx Gagarin, cosmonauta i pilot soviètic. Va ser el primer humà a viatjar a l'espai exterior, quan la nau espacial Vostok on viatjava va completar una òrbita a la Terra el 12 d'abril de 1961.
Gagarin es va convertir en una celebritat internacional, i va ser guardonat amb diferents medalles i honors, com la d'Heroi de la Unió Soviètica, l'honor més elevat de la nació. La Vostok va ser la seua única missió espacial. Gagarin morí el 1968 quan el caça MIG-15 en què realitzava un vol d'entrenament en companyia del cap del regiment es va estavellar, en estranyes circumstànies, en la ciutat de Kirzhach el 27 de març de 1968. Ambdós pilots van morir. Hi ha un interessant vídeo al respecte dels misteris de l'accident en http://spanish.ruvr.ru/poletgagar/

dilluns, 19 de setembre de 2011

Targeta QSL de CVC La Veu, de Xile



Targeta QSL de CVC La Veu, sintonitzada des del seu transmissor de Calera de Tango, a uns 30 quilòmetres al sud-oest de la capital de Xile, Santiago. La targeta va tardar 14 dies a arribar, després d'enviar un informe de recepció per correu-e a ondacorta@cvclavoz.cl.  Segons informació extreta de la seua pàgina web (http://www.cvclavoz.cl/), pretenen ser una estació d'ona curta exemplar, reconeguda internacionalment pels seus serveis de qualitat. Emeten en ona curta per als radiooients d'Amèrica Llatina i el Carib, innovant tecnològicament per a estar permanentment vigents.

Targeta QSL de Roma Radio / IAR




Targeta QSL de Roma Radio / IAR, l'estació costera italiana, gestionada per Telecom, que controla la major part del trànsit marítim d'aquest país. IAR, indicatiu del servei radiotelefònic marítim italià, controla a distància diferents estacions, entre altres IDC Cagliari (al sud-est de l'illa de Sardenya, en els 2680 khz) i IZN Porto Torres (al nord-oest de la mateixa illa, en els 2719 khz ), sintonitzades per Pere Justo i verificades amb aquesta targeta QSL. La targeta, a més de les dependències de l'estació i diferents dades de la sintonització presenta sobreimpressionada la foto de Guglielmo Marconi (presumpte inventor de la ràdio), la nau Elettra, desde la qual va efectuar nombrosos experiments de radiofonia i la seua famosa frase "els meus invents són per a salvar la humanitat, no per a destruir-la". El fet que a través de la ràdio es pogueren salvar moltes vides humanes en els naufragis de les grans naus va ser un dels primers mèrits humanitaris que es van reconéixer a Marconi, fet del qual es trobava molt satisfet. La QSL va tardar 128 dies a arribar, després d'enviar un correu electrònic a l'adreça que consta en la targeta.

divendres, 16 de setembre de 2011

Targeta QSL de HCJB Global

Preciosa targeta QSL de HCJB Global, del Brasil, corrresponent a una emissió en portugués. Va tardar 40 dies a arribar després d'un correu-e enviat en castellà a  hcjb@hcjb.com.br  La targeta QSL, sense data de recepció però que corresponia a una sintonització del 4.08.2011, anava acompanyada d'un calendari i de diversos fulls de caràcter religiós, a més d'un punt de lectura i un petit evangeli segons sant Joan en alemany! La foto correspon a un projecte de desenvolupament sufragat a l'Equador.

Carta de verificació de l'estació horària Observatori Nacional de Rio de Janeiro

Carta de verificació de l'estació horària Observatori Nacional de Rio de Janeiro, al Brasil. Rebuda després d'enviar un informe de recepció, acompanyat d'àudio, en un correu electrònic enviat en castellà a dsh@on.br. La carta va tardar només 9 dies a arribar i incloïa fullets informatius molt interessants sobre l'activitat general de l'Observatori i moltes dades sobre el transmissor. La seua pàgina web és http://pcdsh01.on.br/

dimecres, 14 de setembre de 2011

Què és una estació horària?

En aquest article ens acostarem a l'escolta de les estacions de senyals horaris de freqüència patró, que és un altre aspecte interessant del diexisme poc conegut. Aquestes estacions donen a conéixer a la societat el temps exacte d'una manera constant. El seu servei està dirigit als que necessiten revisar els seus equips de mesura de temps. Per a entendre'n la utilitat, només cal imaginar-se un món sense una norma horària adequada i única. Es podrien produir tot tipus de dificultats diàries: entre altres coses, els programes espacials i nombroses investigacions, per exemple, serien impossibles de realitzar o l'AVE Madrid-València no ens tornaria els diners si no arribara amb un determinat retard.
Rellotge atòmic de cesi
 utilitzat a França als anys 80
Bromes a banda, els serveis oferits per aquestes emissores es troben en funcionament des dels inicis de la ràdio, cap als anys vint. Així, per exemple, en la cima de la torre Eiffel de París va ser instal·lat un transmissor i l'armada dels Estats Units també transmet senyals horaris, destinats principalment a l'ajust de l'equip de navegació de què estan dotats els seus vaixells.
Moltes emissores al voltant del món transmeten encara senyals horaris per a la mateixa finalitat en les bandes costaneres. Altres emissores oferixen els seus serveis per a nombroses branques de la ciència, com ara la sismologia, la meteorologia, l'astronomia, la geodèsia, etc. Entre les emissores es realitza un esforç constant per a coordinar la mesura del temps internacionalment, de manera que en un futur podran mantindre i subministrar una norma horària mundial sense la més lleugera diferència, si no és que ho fan ja. Cal destacar que les variacions horàries d'algunes d'aquestes estacions són d'una centèsima de segon (desviacions que periòdicament són corregides). La majoria d'aquestes estacions, empren controls atòmics de freqüències.
Moltes estacions repartides al voltant del món, compleixen la missió de transmetre senyals horaris amb la finalitat comentada. Per a intentar captar aquest tipus d'estacions, hem de tractar de sintonitzar certes freqüències exactes en alguns casos, que es troben reservades ex professo per a aquest tipus d'estacions de senyals horaris, per exemple els 5000 i els 10000 khz. Concretament, l'estació de Rio de Janeiro va ser sintonitzada per Pere Justo en aquesta última freqüència.

Algunes d'aquestes estacions, no transmeten contínuament, i sí que solen fer-ho a hores fixades. Generalment, a les hores i mitges hores exactes, encara que altres ho facen en moments diferents. Algunes, deixen en antena durant tota l'hora, el so dels segons, i s'identifiquen a cada minut amb un senyal més fort. Altres, poden ser identificades fàcilment, perquè empren anuncis verbals cada cert temps. Un altre grup s'identifiquen a cada minut donant a conéixer el nom de l'estació i minut exacte, com és el cas de l'Observatori Nacional de Rio de Janeiro. Algunes dels EUA, a més de la informació horària, faciliten anuncis meteorològics i en alguns casos prevenen de possibles fenòmens atmosfèrics, tot això dins dels segons buits, que queden després de l'anunci de les hores. Finalment, altres estacions horàries transmeten codis especials destinats als canvis d'horaris d'estiu i hivern amb les indicacions dels dies i dates.
Les estacions que han renovat els seus equips amb el pas del temps, utilitzant noves tecnologies més exactes i precises, continuen transmetent com el primer dia. No obstant això, altres estacions han deixat de transmetre i en això han influït prou els moderns avanços tecnològics, i que en l'actualitat es transmeten senyals horaris via satèl·lit. Ja existeixen en el mercat rellotges assequibles econòmicament que capten aquests senyals horaris transmesos per satèl·lit. L'hora legal ha anat evolucionant i els sistemes de mesurament cada vegada són més sofisticats.
Divisió del Servei de l'Hora
 de L'Observatori Nacional de Rio de Janeiro
L'estació horària de Rio de Janeiro de la qual hem rebut la carta de verificació, està a càrrec de l'Observatori Nacional, que difon la seua informació a través de la Divisâo Serviço da Hora (DSHO).  Segons la informació rebuda de l'emissora, a Brasil va ser la llei 2784 de 1913 la que va crear el sistema de fusos horaris i en 1989 aquesta activitat bàsica de control horari es va delegar en l'Observatori Nacional, ubicat a Rio de Janeiro.
En l'actualitat, l'observatori utilitza cinc rellotges atòmics de cesi que estan en constant connexió i les dades dels quals s'analitzen amb els obtinguts per altres 15 grups en tot el món. En la regió es compara el temps real a través del Sistema Interamericà de Metrologia i les dades també són facilitades a l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures, amb seu a França.

Logo antic de l'Oficina
 Internacional de Pesos i Mesures
L'Observatori Nacional de Rio de Janeiro transmet els senyals horaris i les freqüències patró per a tot el territori nacional brasiler. D'aquesta manera, assegura l'organisme, qualsevol ciutadà, en qualsevol part del territori, té accés a la informació sobre l'hora. Aquestes transmissions tenen aplicació també en la indústria brasilera, o en altres organismes, com el Banc Central del país, per exemple. La comunicació es realitza a través de línies telefòniques, Internet i radiofreqüències.
Les estacions horàries, en general, solen emetre amb molt poca potència. En el cas d'aquesta emissora de l'Observatori Nacional de Brasil, a penes un quilovat, en els 10.000 kHz. Es tracta, possiblement, d'una de les estacions més jóvens del seu gènere perquè va començar a transmetre al novembre del 2008. La transmissió, pot paréixer avorrida per a una persona no aficionada a la ràdio. Consisteix en un avís gravat amb veu femenina que diu en portugués: "Observatori Nacional", seguit de l'hora actual (hora, minut i segons), informació que s'ofereix cada 10 segons i amb un bip curt cada segon, que sol repetir-se de manera contínua. Només es canvia l'hora, minut i segon en què es difon el missatge.
Aquesta emissora no ofereix targeta QSL a canvi de l'informe d'escolta, però sí que envia una extensa carta de verificació. A vegades, les respostes arriben amb materials i informacions tècniques, com és el cas de la carta de verificació que ens ocupa, que ha rebut Pere Justo. El meu informe de recepció del mes d'agost va ser contestat només nou dies després amb una carta, i un fullet sobre l'activitat general de l'organisme. La carta estava firmada pel Sr. Ricardo José de Carvalho, cap de la divisió del servei de l'hora i incloïa diferents dades sobre el transmissor, com el fabricant, el model, la potència o el tipus d'antena, entre altres dades rellevants que no solen oferir normalment les emissores tradicionals.
Deu ser l'única veu en portugués dins del món de les estacions horàries. Pel que he llegit en Internet, aquesta estació és una excel·lent verificadora i a més ho fa ràpidament, com demostra la verificació tan diligent del meu informe d'escolta. Sens dubte, això és d'agrair i ens invita a tractar de sintonitzar-la.

dimecres, 7 de setembre de 2011

Criatures d'ultratomba


Il·lustració de Varney
 the Vampire de 1847.

Criatures d'ultratomba és una antologia de relats clàssics de vampirs i de terror d’autors europeus del segle XIX. Els ha publicat l'editorial Tàndem, inaugurant una nova col·lecció, "Tomba oberta". Bram Stoker va crear el vampir per excel·lència, Dràcula, però molt abans, altres mestres de l'escriptura ja havien definit els fonaments del terror modern, estampant en els seus contes la seua visió acurada sobre aquest mite perdurable. L'escriptor David Mateo s'ha encarregat de seleccionar i prologar alguns d'aquests mestres, en aquesta col·lecció formada pels següents relats:

«La família del Vurdalak» de Tolstoi
«Berenice» d'Edgar Allan Poe,
«L’esquelet del comte, o l’amant vampira», d' Elizabet Caroline Grey,
«La morta enamorada», de Théofile Gautier,
«El vampir», de John William Polidori,
«Morella», d' Edgar Allan Poe,
«VYI», de Nikolai Gogol i
«No desperteu els morts», de Johann Ludwig Tieck.

Criatures d'ultratomba és, així, la més que remarcable aportació de Tàndem Edicions a la moda dels vampirs, personatges temuts des de temps llunyans i que han servit per a crear tota mena de llegendes ancestrals i que ara en els temps actuals tornen a estar en auge. Criatures d'ultratomba no té res a veure amb els vampirs moderns dels últims best-sellers mundials, afortunadament. Per l'obra, desfilen de fet, els relats inquietants i desconcertants de Poe, l'ambient terrorífic de Tieck, narracions de caire més popular, com ara la llegenda ucraïnesa de VYI, el seductor vampir de Polidor, de vida desordenada, la femme fatale de Gautier, el vampir com a víctima d’un experiment (Grey) o d’una espècie de malaltia (Tolstoi). En definitiva, el vampirisme vist de des molts punts de vista.

Encara que tots els relats són excel·lents i per als lectors seria un pecat botar-se'n un, a Pere Justo li han agradat sobretot "La família del Vurdalak", de Tolstoi, "La morta enamorada" de Gautier, "El vampir", de Polidori, "VYI", de Gogol i "No desperteu els morts". És a dir, pràcticament tots.
 
Del disseny de la coberta, que reproduïm ací, s'ha encarregat Iban Barrenetxea, amb un fantàstic dibuix que representa un home vampir amb el seu aspecte humà, recolzat sobre una làpida de cementeri. El vampir, amb somriure malèvol, té en les mans una copa (de què?) i recolza la mà esquerra en un bastó, el pom del qual reprodueix una calavera. No falten tampoc en el disseny, el tradicional corb i el gat negre, que contribueixen a crear un ambient certament inquietant en el disseny de la portada. Impressionant aquesta il·lustració.

Remarcable també la traducció, a càrrec de Josep Lluís Navarro. No se li ha passat per alt, a Pere Justo, l'esforç que fa el traductor per acostar el lèxic dels relats a l'estàndard valencià actual (incloent expressions no sempre habituals en els autors valencians coma ara l'ús de l'objecte directe amb preposició, utilització sistemàtica del verb paréixer, possessius àtons en els usos habituals de l'oral valencià, mon pare, pretèrit imperfet de subjuntiu del verb veure, vera i no veiera, etc.) En fi, un apreciable esforç per acostar el registre escrit a la parla habitual valenciana, fet que sense dubte ha de repercutir a fer més proper a l'alumnat un text que acosta als jóvens valencians i per què no als de la resta del domini lingüístic, les narracions d’aquests clàssics del terror.


El Vampir, litografia de Moraine (S. XIX)
il·lustrant el moment en què, exhumat el vampir,
 és destruït clavant-li una estaca en el pit 

Malgrat que el format i el plantejament de la publicació, com queda dit, és de caire juvenil, trobe que es tracta d'una selecció perfectament vàlida per als lectors adults interessats a conéixer la literatura vampírica dels primers temps, o que simplement vulguen fer un tast dels relats de terror d’aquella època. Lligen aquesta selecció, si els agraden els vampirs, els de tota la vida.

Ràdio Sultanat d'Oman

                                            DADES DE LA RECEPCIÓ Emissora: Ràdio Sultanat d'Oman Llengua de l'emissi...

Entrades més visitades en l'últim mes