dimarts, 29 de maig de 2012

Targeta QSL de Ràdio Havana de Cuba






En els últims mesos, Pere Justo té problemes per a la recepció d'aquesta emissora cubana. És cridaner que aquesta targeta QSL de Ràdio Havana de Cuba corresponga a un informe de recepció d'una freqüència que va dirigida a les Amèriques, mentre que la recepció de la freqüència dirigida a Europa (17560 khz) encara no m'ha sigut possible en el nou període. La targeta QSL va tardar 35 dies a arribar després d'enviar l'informe a radiohc@.enet.cu.
Gràcies a RHC.

divendres, 11 de maig de 2012

Targeta QSL de Deutsche Welle





 

Targeta QSL de Deutsche Welle, La Veu d'Alemanya, després d'enviar un informe de recepció al correu-e french@dw-world.de, corresponent a una de les emissions en francés, dirigides a l'Àfrica i captada per Pere Justo a Serra, València, Espanya. Ha tardat 103 dies a arribar i he de donar les gràcies a la Sra. Béatrice Bettoumi, del servei francés que s'ha interessat per la sort de la meua targeta i ha contactat amb el departament corresponent perquè me l'enviaren, després de la meua insistència. Moltes gràcies a la Sra. Bettoumi pel tracte exquisit que m'ha dispensat. Quina diferència amb altres emissores a les quals envies informes de recepció per correu-e, i fins i tot per carta, i no són capaços, no ja d'enviar la targeta sinó ni tans sols d'agrair-te l'informe, com marca una mínima regla de cortesia! Això és el que diferencia les grans emissores de les altres. No hi ha cap dubte que Deutsche Welle està entre les primeres.
La targeta commemora els 20 anys de la reunificació alemanya després de la caiguda del Mur de Berlín en 1989 i la posterior unificació de la República Federal i de la República Democràtica en 1990. Venia acompanyada de diversos adhesius com el que es reprodueix i d'un esquema de la programació en francés de l'emissora.

dijous, 10 de maig de 2012

Targeta QSL de Ràdio Canadà Internacional




Com que els informes de recepció per correu-e no havien donat resultat en els últims temps, Pere Justo es va decidir a fer-ne arribar un per carta, dirigida a Radio Canada International, P.O. Box 6000 / C.P. 6000, Montréal, Canada H·C 3A 8, i en quinze dies he obtingut la targeta QSL, reproduïda ací. Mostra l'equip llatinoamericà de l'emissora en l'any 2010. El programa sintonitzat fou "Canadá en las Américas", en el qual es va entrevistar a un periodista canadenc que va viatjar a Cuba a fer una entrevista al Papa durant la visita recent a l'illa. El periodista treballa ara en una coproducció amb Radio Habana de Cuba i Radio Rebelde. Tracten temes relacionats amb xiquets amb discapacitat i comparen les polítiques educatives dels dos països en eixe camp. Francament interessant. Potser, aquesta serà l'última targeta QSL que aconseguisca Pere Justo d'aquesta emissora.

Correu electrònic de Ràdio Nederland


En altres ocasions, Ràdio Nederland havia verificat a Pere Justo els informes de recepció amb boniques targetes QSL, com la que es reprodueix més avall. Les emissions en castellà sempre m’han resultat difícils de sintonitzar, per la qual cosa ho vaig intentar ara amb una emissió en anglés, enviant a l’emissora el preceptiu informe de recepció. Em respon molt prompte el Sr. Sergio Acosta, agraint-me el missatge però recordant-me que "desde fa més d’un any no enviem QSL, ja que no ens són útils els informes de recepció i ens donava molt de treball l’enviament. Pròximament es transformarà Ràdio Nederland, deixarem d’emetre programes i acabaran les emissions. De 23 col·legues en el departament llatinoamericà en quedarem només 6".
Última QSL de Ràdio Nederland
aconseguida per Pere Justo, en agost
de 2010
És clar que Pere Justo coneixia el pròxim tancament de Ràdio Nederland i per això he firmat en diferents llocs per a intentar la paralització del tancament. Així li ho he comentat al Sr. Sergio Acosta, lamentant com ell el pròxim tancament i desitjant-li que li vaja tan bé com siga possible. En fi, no se m’ocorre res més que desitjar-los molta sort als treballadors de Ràdio Nederland i agrair-los el treball ben fet durant tants anys. Tindrem sempre en el record les seues emissions i conservarem les targetes QSL com petites joies.

Targeta QSL-e de Ràdio Pridnestrovie, Moldàvia




Pridniestrovie és Transnístria en rus. Pridniestrovie o Transnístria és anomenada oficialment República Moldava de Transnístria. I en principi, la comunitat internacional la considera com a part de Moldàvia. Tot i això, és un estat autoproclamat independent en 1990, situat entre Moldàvia i Ucraïna, encara que cap estat en reconeix la independència, llevat de la República d'Abjasia, la República d'Ossètia del Sud i la República de Nagorno-Karabakh (tres territoris també sense reconeixement majoritari dins de la comunitat internacional). La República de Moldàvia no reconeix la secessió de Transnístria i considera que aquests territoris són part de la regió autònoma moldava de Stînga Nistrului.
En definitiva, l'estatus polític de Transnístria continua sense resoldre's: encara que no és internacionalment reconegut, és de facto, un estat independent organitzat com una república presidencial, amb el seu propi govern, parlament, exèrcit, policia, sistema postal i moneda. Les seues autoritats també van adoptar una constitució, bandera, himne nacional i un escut. I a més, el govern moldau, actualment, no té capacitat de control sobre la regió.
Doncs bé, la targeta QSL electrònica correspon a un informe de recepció d'una emissió en rus en els 9665 khz, enviat a radiopmr@inbox.ru i
que va tardar 13 dies a arribar-me. Mostra un mapa de la república secessionista de Transnístria, reproduït sobre les antenes d'emissió de l'estació. Gràcies a Ràdio Pridnestrovie.
 

dilluns, 7 de maig de 2012

El raïm de la ira, de John Steinbeck

Si prefiere leer el artículo en castellano, existe una versión adaptada, publicada en http://www.upv.es/~csahuqui/julio/s500/25se2013.pdf


El raïm de la ira és una novel·la de l'autor nord-americà John Steinbeck, escrita en 1939, al final de la Gran Depressió. El llibre va ser també un dels més prohibits en la història d'eixe país. L'autor va ser estigmatitzat com a comunista i anticapitalista per mostrar suport als treballadors pobres. Feia falta poc en els Estats Units de l'època perquè et consideraren un comunista perillós. Però si vols saber per què van catalogar així Steinbeck continue llegint.
El llibre ens conta el drama de la família Joad, la seua lluita per sobreviure. Tom acaba d'eixir de la presó, torna a casa i descobreix que aquelles terres que des de sempre havia treballat la seua família ja no els pertanyen. Unes tempestats de pols i la sequera, any rere any, han anat arruïnant la gent del territori. Els propietaris de les terres ja no trauen rendiment i decideixen tirar els arrendataris. Amb tractors es pot treballar més terra en menys temps. Els bancs, com a veritables sangoneres, fan la resta. La família Joad es prepara per anar a Califòrnia, al seu particular somni americà, a una terra plena de taronges i de raïm, de treball abundant i bons jornals. Deixant tot arrere, portant únicament el que cap en un vell camió.

Però els Joad no són els únics: junt amb altres milers de persones d'Oklahoma i Texas emigren a Califòrnia buscant una nova vida, la terra promesa. Se'n van anar centenars de milers de famílies per la solitària Ruta 66. Eren els Okies, perquè que molts provenien d'Oklahoma.
La família Joad parteix. A més de Tom, viatgen el pare, un home ja fatigat; la mare, que trau forces d'on no en queden i pren les regnes de la família; Noah, el major, gens parlador i taciturn; Rosasharn, embarassada, i el seu marit Connie; Ruthie i Winfield, els xicotets. I el iaio i la iaia, i l'oncle John. A més els acompanyarà Casy, un antic predicador, amb qui Tom s'ha retrobat en el seu camí a casa, de tornada de la presó. En van molts, però pel camí se'n quedaran uns quants, alguns perquè moren i altres perquè voluntàriament o forçats decideixen separar-se de la família. Com era d'esperar, una vegada que arriben a Califòrnia descobriran que les seues expectatives no es veuen satisfetes.
Alguns dels personatges estan molt ben caracteritzats i mereixen un comentari específic. En general, els hòmens davant de l'adversitat amaguen el cap davall de l'ala (el pare, l'oncle John) però tiren del carro amb força quan cal, estimulats sempre per les figures femenines, sobretot la mare, que no dubta a esgrimir un bastó contra els hòmens quan creu que ho ha de fer i que actua com a veritable alma mater de la família. Sense dubte, el llibre és un cant a la fortalesa de les dones, feta per un home quan això no era normal, en 1939. 
Març 1936, Califòrnia,
 el rostre de la crisi
Menció a banda mereix Connie, el marit de la jove Rosasharn, la germana embarassada de Tommy, individu que els abandona també durant el trajecte per a buscar fortuna. Per cert, Rosasharn i ell somnien en una vida millor en molts moments de la novel·la. Això obligaria Connie a estudiar un curs de ràdio per a treballar en una emissora. La ràdio havia d'estar present.
La novel·la representa una crònica terrible de la Gran Depressió i una visió compromesa del sistema econòmic i social que la va provocar. Els temes de la inhumanitat de l'home cap a l'home, l'egoisme i la cobdícia de la classe adinerada, la dignitat i la ira de la classe treballadora, dels ciutadans californians cap als nouvinguts, de la policia cap als emigrants, ira de tots contra tots.
La novel·la de Steinbeck va ser un fenomen nacional. L'autor es va convertir en el baluard de la classe treballadora, quan va decidir escriure aquesta novel·la sobre la difícil condició dels treballadors agrícoles que emigraven. La classe treballadora va suportar la càrrega principal de la Gran Depressió en els anys trenta i Steinbeck ho va veure perfectament, va copsar la profunda injustícia econòmica i política de la societat nord-americana de l'època. D'ací a qualificar-lo de comunista (rojo peligroso li hagueren dit ací), només hi havia un pas.
És interessant també la manera en què ens conten la història, alternant els capítols més narratius, els que parlen de la família Joad, amb altres que conten genèricament el que ocorria en el país, el riu de camions en marxa per la ruta 66, els campaments dels immigrants en camí, la venda de totes les possessions, el paisatge, el naixement de les primeres idees de justícia social, la tortuga passant lentament per la carretera... Aquests capítols, al contrari del que es puga pensar, no es fan pesats, són molt il·lustratius i contextualitzen molt bé la peripècia dels Joad.
El raïm de la ira és una obra universal, i d'ací la seua gran transcendència. El paral·lelisme amb el fenomen de l'emigració actual a Espanya és evident. I, a més, és també la història dels nostres iaios que van emigrar a Argentina, als Estats Units, a Cuba o a l'Alger, la dels nostres pares que van emigrar a València, Madrid, o Barcelona, en la postguerra espanyola, o la dels africans que intenten hui en dia arribar a les costes de Canàries. Sens subte és un llibre impactant que no els deixarà indiferents si tenen una mínima sensibilitat.
I què dir del final del llibre? Si vosté és dels que no els importa que els revelen el final de les seues futures lectures pot seguir llegint. Si realment li molesta, pose vosté fi a la lectura d'aquesta ressenya i quede's amb la idea que ha de llegir aquest llibre, si no ho ha fet ja (o ha de veure la pel·lícula, encara que siga un poquet antiga, o potser per això.)
Doncs bé: continue per a qui no li moleste conéixer el final. Rosaharm que durant tota la novel·la es queixa dels problemes del seu embaràs i es lamenta més tard de ser abandonada pel seu marit ha vist com naixia mort el seu fill. Amb el seu acte final d'alimentar els morts de fam, els moribunds, amb la seua llet materna protagonitza una de les escenes més commovedores de la literatura de tots els temps. Una esglaiadora escena que tanca la novel·la i que arreplega la grandesa que pot tindre el ser humà inclús en les situacions més terribles. Sense dubte, Rosaharm, adolescent encara, es converteix en una veritable dona en aquesta escena final i fa encara més rellevant el paper de les dones en El raïm de la ira. No és d'estranyar que Hollywood suprimira l'escena i canviara el final. Per a la moral americana de 1940 devia ser difícil d'assumir. Entenem ara també que en els primers anys, el llibre fora prohibit en molts estats dels EUA.
Per acabar, hem de remarcar també que l'escena final de l'alletament de Rosaharm beu de les fonts clàssiques. Dos autors de la literatura catalana medieval, Bernat Metge i Sant Vicent Ferrer, català un, valencià l'altre, ja ens van fer arribar a finals del XIV i principis del XV imatges semblants. Lligen aquests fragments, si poden:

A) Bernat Metge.
Bé pense que.t recorde de aquella mesquina mare, per crim capital per lo pretor a mort condemnada en lo càrcer, e per compassió de son execudor, per tal que aquí famejant morís, reservada, com sa filla, la qual algunes vegades la entrava visitar, jatssia fos ben amonestada e sol·licitada ab gran pena per lo dit execudor que no li metés dins alguna vianda ne res ab que pugués sa vida alongar, no contrastant lo dit manament, veient que en altra manera no li podia ajudar, la sostenc ab la llet de las mamellas per gran temps, entró que fou sabut per les guardes del dit càrçer, e publicants açò al dit pretor, obtengueren a aquellas per aquesta novitat remissió graciosa.

B) Sant Vicent Ferrer.
Casa natalícia de Sant Vicent
 Ferrer, València, Espanya
En una ciutat era una dona, e per un gran crim fon sentenciada que morís de fam: pense que devia ésser alguna honrada dona. La dona havia una filla, e la filla criava sa criatura; e sabent que era sentenciada sa mare, així la filla feia alletar son fill, e ella conservava la llet per a sa mare. E hac gràcia que hi entràs a visitar, sens vianda; e axí, conservant la llet, e com era entrada en la presó, dava a mamar a sa mare e buidava-li les mamelles, axí dos vegades lo dia, hora de dinar e al vespre. Axí la sostenc molts dies, e lo jutge deia: «Com se pot fer que no sia morta?». Lo jutge dix: «No pot ésser», e lo jutge ho volgué veure, e véu que la vella mamava. Plagué-li tant esta pietat, que deslliurà la mare. Esta era bona filla.
Aquests fragments dels nostres clàssics, ¿no els recorden l'escena final d'El raïm de la ira? I damunt, cinc segles arrere no els van censurar!

El raïm de la ira, d'Edicions 62
 
 
 

 
 

dijous, 3 de maig de 2012

Targeta QSL-e d'IRRS Milano / The Overcomer Ministry, EUA


Es tracta d'una targeta QSL-e rebuda després de fer arribar un informe de recepció d'una de les emissions en anglés de l'emissora al correu brotherstair@overcomerministry.org. L' informe va ser verificat en menys de 24 hores. La pàgina web d'aquesta emissora religiosa és http://www.overcomerministry.org/index.php.
El senyor de la fotografia és Ralph Stair Gordon (1933), predicador d'aquesta ràdio americana i ministre metodista en els seus orígens. Segons la Viquipèdia en la versió anglesa, el Brother Stair dirigeix aquesta organització conservadora cristiana pentecostal que treballa per l'autosuficiència i la senzillesa, cultiva els seus propis aliments i confecciona la seua pròpia roba. Membres de la comunitat viuen en cases fetes a mà, fan àpats comunals. Es visten de forma conservadora. Les dones usen faldes llargues i els hòmens han d'usar pantalons llargs i camises amb coll. Generalment, el treball està separat d'acord amb la divisió de gèneres tradicionals: els hòmens treballen en la granja i les dones en les tasques domèstiques.
Amb els anys, Stair s'ha vist involucrat en una sèrie de controvèrsies i problemes amb la justícia de tot tipus, alguns prou greus per cert, que no relatarem ací perquè traspassen els límits de l'interés d'un bloc diexista, però que estan a disposició de qui necessite més informació en la Viquipèdia en versió anglesa. Malgrat tot, haurem d'agrair a l'home que ens contestara en menys de 24 hores.



Targeta QSL de Ràdio Tailàndia





Es tracta d’una targeta QSL de Ràdio Tailàndia, aconseguida després d’enviar un informe de recepció en anglés a manager_thailand@tha.ibb.gov. Va tardar 21 dies a arribar i corresponia a una emissió en alemany. Encara que no s’indica en la targeta, hem de pensar que es tracta d’una bonica cascada d’aquest país asiàtic.

Targetes QSL de la Veu de Vietnam (VOV5)

DADES DE LA RECEPCIÓ Emissora: La Veu de Vietnam (VOV5) Llengua de l'emissió: castellà Freqüències: 9730 i 7280 kHz ...

Entrades més visitades en l'últim mes