dijous, 27 d’octubre del 2011

Targeta QSL de La Veu de Croàcia


Targeta QSL de La Veu de Croàcia, rebuda després d'enviar un informe de recepció per carta a Prisavlje 3, HR-10000, Zagreb (Croàcia). Va tardar 57 dies a arribar i la recepció de la targeta ha sigut una notícia agradable perquè últimament els meus informes per correu-e no havien sigut verificats. La targeta, íntegrament en anglés, va firmada pel Sr. J. Römer, assistent del director de programació. Cal destacar, com a dada curiosa, que La Veu de Croàcia emet també en castellà en la freqüència de 1134 khz en ona mitjana, sense senyal el dia de l'informe, però que Pere Justo ha pogut escoltar més o menys bé en altres ocasions.
Hem pogut constatar en diferents emissions que les referències a la guerra dels Balcans, la "guerra pàtria" (que va tindre lloc entre 1991 i 1995) són molt habituals. Per exemple, el dia de l'emissió verificada es parlà sobre un general croat condemnat a La Haya. La guerra deu estar encara molt present en la societat croata.
La pàgina web de La Veu de Croàcia és http://www.hrt.hr/ però només he localitzat un text amb explicacions en castellà en http://www.hrt.hr/index.php?id=186&tx_ttnews%5Btt_news%5D=14945&cHash=9b21c28966. S'hi diu que La Veu de Croàcia és el programa internacional de la Ràdio Croata. Les primeres emissions són de l'any 1991, en idioma croat i destinades exclusivament als croats de fora del seu país. L'any 2000, l'emissió es va ampliar a dues hores de duració, per a informar l'opinió pública internacional, també en idiomes anglés i espanyol, sobre els esdeveniments a Croàcia.

dimecres, 26 d’octubre del 2011

Targeta QSL de NHK World, Ràdio Japó




Targeta QSL de NHK World, Japó, corresponent a un informe de recepció en castellà enviat a través de la seua pàgina web http://www3.nhk.or.jp/nhkworld/portuguese/top/index.html (secció Contacte) i que corresponia a una emissió en portugués del mes de juliol. Va tardar 51 dies a arribar i venia acompanyada d'una altra postal que reproduïa una foto d'un paisatge japonés. Com es veu, les dos postals són molt vistoses. La foto de la targeta de verificació mostra unes "Flors de tardor" de la prefectura de Kōchi, localitzada a la costa de Shikoku, al sud del Japó.
L'altra postal reprodueix una "Posta de sol de tardor", ara de la prefectura d'Okinawa, la més austral del país. Entre les dades de la verificació s’assenyala que el retransmissor està situat a Santiago, Xile. Pere Justo mai ha pogut sintonitzar les emissions en castellà de NHK World, ni a través de l'emissor a Bonaire (Antilles Neerlandeses) ni a través del de Sackville (Canadà). Sembla més fàcil des de València la sintonització en portugués des de Santiago, a Xile.
La carta anava acompanyada d'un horari general de l'emissora en totes les llengües en què emet, d'un full amb els noms i les fotos dels locutors del servei en portugués i d’un altre on figuren unes cançons en portugués i japonés, corresponents a l’espai de l'emissora "Vamos cantar em japonés".
Haiku
També he rebut una invitació a col·laborar en la redacció d'un "Haiku" el títol del qual és "Haiku per a Kibo. Al Japó, el poder de les paraules". L'haiku és un tipus de poema tradicional japonés, de tres versos. En aquest cas es demana que no sobrepassen les 30 paraules. NHK World pretén fer una mena de carrera de relleus de poemes haiku. M'explique: d'acord amb el contingut anterior de l'haiku, el següent col·laborador ha de continuar el poema amb l'estil indicat. Kibo serà el laboratori japonés de l'Estació Espacial Internacional a partir de 2012 i l'haiku primer d'aquesta peculiar carrera de relleus fou subministrat pel Fòrum Espacial del Japó. Tot a fi de fer costat les persones que resultaren daminificades pel terratrémol i tsunami del dia 11 de març a l'est i al nord-est del Japó.
Des d’ací, expressem la nostra solidaritat amb el poble japonés, que ha donat exemple al llarg de la història de saber superar les adversitats i li desitgem una recuperació com més ràpida millor.
 
 
 

dijous, 20 d’octubre del 2011

Sobre El hòbbit, de J.R.R. Tolkien


Per si algú no ho sap encara El hòbbit o Viatge d'anada i tornada és una novel·la de fantasia escrita per J.R.R. Tolkien. Es va publicar el 21 de setembre del 1937 amb crítiques molt bones. Després de l'èxit crític i financer del llibre, els editors van demanar una continuació de la novel·la. I d'ací va nàixer El Senyor dels Anells.
"El hòbbit" sembla que era un conte infantil que Tolkien explicava als seus fills, però quan aquests van créixer el va fer servir com a punt d'unió entre els relats que creava per als seus fills i els relats èpics posteriors, entre altres la tan coneguda "El senyor dels anells", referent dels llibres de fantasia, segons diuen molts.
"En un forat al terra, hi vivia un hòbbit". Tolkien iniciava amb aquesta frase la novel·la que ressenyem ara. S'hi explica l'aventura d'un amant de la vida tranquil·la Bilbo Saquet. Asseguren que Tolkien va crear aquest hòbbit, fent-lo assemblar-se a ell mateix en tot excepte en l'alçada. Bilbo és amic de l'existència ben reglamentada i de costums fixos. Però és, alhora, hereu de l'esperit aventurer del seu avantpassat viatger. I és aquest esperit el que encoratjarà el mag Gandalf per viure, juntament amb Bilbo, les grans aventures d'aquesta novel·la i intentar aconseguir una part del tresor vigilat pel drac Smaug, que sembra el terror i s'ha apoderat d'un fabulós tresor que no li pertany.
També hi apareixen una corrua de tretze nans, un mag, un drac, un anell màgic i un tresor. L'estrany anell atorga el do de la invisibilitat a qui se'l posa, i el troben en una gruta fosca. Tot junt marcarà el destí de Bilbo, un hòbbit que veurà com la seua tranquil·la vida fa un gir radical amb aquella inesperada visita de Gandalf. A destacar, des de la meua òptica, l'episodi de les aranyes gegants, que damunt parlen. Molt bo.
Pere Justo és dels que ha llegit primer "El senyor dels anells" que no "El hòbbit". Abans que "El senyor dels anells" es convertira en referència de la literatura fantàstica arreu del món, Pere Justo ja l'havia llegit i no em va agradar. Que collons!, em va paréixer una llanda insuportable. Si ja sé: dec ser un un inculte i no estar a l'altura de les circumstàncies però m'estime més dir el que pense que lloar el llibre sense més i sumar-me a la colla dels que refrenden les apreciacions d'un altres. La veritat és que deguí llegir-lo en un mal moment perquè no vaig connectar amb aquest autor. Les mil i escaig pàgines de la novel·la també degueren pesar negativament en aquell moment. Per això no m'he animat a llegir "El hòbbit" fins fa poc, molts anys després.
Un fanàtic dels hòbbits es va fer
construir aquesta vivenda a Gal·les
I bé "El hòbbit" és diferent. Malgrat tot, l'estructura no crida massa l'atenció, pareix un conte per a xiquets, una d'eixes llegendes per a contar a la vora del foc, exaltant els valors de la camaraderia, de l'amistat, de l'esforç en grup, del valor personal i l'afany de superació davant de les dificultats, però si m'ha cridat positivament l'atenció "El hòbbit" és perquè l'autor remena tots eixos ingredients fins a donar forma a un vast món fantàstic, recreat fins al seu mínim detall, idiomes, geografia, orografia i peculiaritats racials, ingredients que fan de la nove·la una lectura amena. Ja sé que també passava això en "Els senyor dels anells", però no de la mateixa manera o almenys, a Pere Justo, així li ho pareix.
Alfabet runic fet servir
 per Tolkien
És de veres que encara no he trobat a ningú que no li haja agradat "El senyor dels anells". Així que invite a qui no li haja agradat que m'escriga un correu-e a quartdx@yahoo.es, a fi de no sentir-me tan a soles en la vida, descoratjat per no haver sabut gaudir de Tolkien tant com diuen els sabuts (saberuts?), en fi sense un destí clar en el món. Si s'escau, obrim un grup en Facebook...
Bé, tornem a "El hòbbit". És una novel·la molt menys extensa, no tan complexa, destinada a la compressió del seu llenguatge per part de tots els lectors, des de xiquets fins a adults. A més "El hòbbit" no és només un llibre d'aventures, també parla de molts temes aplicables a la nostra vida moderna, com la necessitat trencar de tant en tant la monotonia de tots els dies, de buscar una quimera a vegades inabastable, de perseguir un somni, d'embarcar-te en projectes sense importar-te el preu, de l'amistat, l'honestedat, l'honor, el dubte, la por i una infinitat més de sensacions que només descobriran si acompanyen Bilbo en la seua aventura. Algú ha dit que la primera aventura es pot trobar en creuar el llindar de casa.
Hem de fer també algun comentari respecte a la traducció. Si no vaig errat, l'única traducció al català en circulació deu ser la realitzada per Francesc Parcerisas l'any 1983, plena d'adhucs, nogensmenys i llurs i amb un lèxic tan selecte que pot resultar de difícil assumpció per a l'alumnat valencià (i fins i tot per al català, potser). Com han canviat les característiques de les traduccions en a penes 30 anys! Qualsevol temps passat no va ser millor, opine. Supose que era la traducció que s'havia de fer en 1983.
En fi, a manera de conclusió, considere que "El hòbbit" és un llibre molt interessant per a tots aquells que estiguen fascinats amb l'univers Tolkien, o que encara no hagen tingut l'oportunitat de llegir res d'aquest autor, perquè a diferència d'altres de les seues obres, la seua lectura és menys densa i més fàcil de comprendre. Si vosté entren en aquests supòsits, lligen-la perquè els agradarà.

dimarts, 18 d’octubre del 2011

Projecte "Devuélveme la voz", de la Universitat d'Alacant

La UA va rescatar en un portal les emissions radiofòniques antifranquistes

Redacció de Ràdio París

Des de l'any 1999, la Universitat d'Alacant (UA) és la dipositària del fons d'enregistraments de Ràdio París, les emissions de la radiotelevisió pública francesa (RTF) en castellà i català durant el franquisme que intentaven, amb la Pirenaica i la BBC, trencar des de l'exili la censura informativa del règim franquista. Els arxius sonors, formats per unes vuit-centes cintes, els va lliurar a la UA Julián Antonio Ramírez (1916-2007), el locutor més conegut de Ràdio París juntament amb la seua dona, la barcelonina Adela Carreras Taurà (1916-1999). La parella, militant del Partit Comunista, es va encarregar des de la dècada del 1950 fins a la mort del dictador de les emissions que cada dia, de 2300 a 0000, explicaven de què informava la premsa francesa sobre els exiliats, la lluita antifranquista i l'actualitat mundial.
El projecte de la UA s'anomena "Devuélveme la voz". És un arxiu sonor i també un portal temàtic d'internet per tornar a llançar a l'aire els recursos sonors d'emissores a l'exili, sobretot de Ràdio París. Des dels micròfons de Ràdio París es va emetre a la península principalment en castellà, però hi va haver algun espai, esporàdic al principi i regular més endavant, en català. El 1947, el president de la Generalitat Catalana, Josep Irla, i alguns representants dels partits del consell executiu de la Generalitat a l’exili van fer crides des de Ràdio París en favor del boicot al referèndum franquista del 8 de juliol de 1947, i el febrer de 1948, en ocasió de l’homenatge a Pompeu Fabra a Prada, la BBC i Ràdio París van fer un programa especial en llengua catalana. Una dècada després es va establir una programació regular en català, tal com resumeix Cinto Niqui, coautor també del llibre La ràdio en català a l'estranger: "El diumenge 9 de març de 1958, a les 2200, van començar les emissions regulars de Ràdio París en català, amb periodicitat quinzenal, a les bandes d'ona curta de 41 metres i 50 metres. El títol de les emissions era: 'París, fogar de la cultura catalana." Els programes en català de Ràdio París es van acabar el 1964.
Pere Justo els recomana que facen una ullada al "Correu de l'oient" de l'època, per exemple, i comprovaran els arriscats informes de recepció que rebia l'emissora des d'Espanya, a banda de molts més documents de tot tipus, ressenyes d'homenatges a Alberti, mítings del Partit Comunista d'Espanya a Montreuil, entrevista a espanyols que vivien a París i celebraven el Nadal, en 1966, etc. Val la pena: dediquen uns minuts a navegar pels fons rescatats per la Universitat d'Alacant (http://devuelvemelavoz.ua.es/va/devuelveme-la-voz.html) i entraran de ple en la ràdio antifranquista de la postguerra.

[Extractat i adaptat a partir de Vilaweb, dimarts 05.04.2011]
 
 
 
 

dilluns, 17 d’octubre del 2011

Targeta QSL de KBS World Radio, de Corea del Sud




Tarjeta QSL de KBS World Radio, de Corea del Sud, arribada després d'enviar un informe de recepció a spanish@kbs.co.kr. Va tardar 35 dies i venia acompanyada d'un doble adhesiu, com el de la foto, que mostra el logotip de l'emissora i la seua adreça en Internet. La foto de la targeta de verificació mostra un plat coreà anomenat Samgyetang. Es tracta d'un brou amb pollastre i ginseng, degustat, sobretot, en estiu pels coreans, a fi de reposar les energies i els nutrients que els arrabassa la calor intensa. Assegura la targeta que es prepara coent un pollastre sencer en una cassola amb ginseng coreà, arròs glutinós, castanyes, gingko i altres ingredients.
Pere Justo tampoc sabia què és l'arròs glutinós i he comprovat que és un tipus d'arròs de gra curt que es torna apegalós quan es cuina. Tampoc sabia què era el gingko. Segons la Viquipèdia el fruit de l'arbre anomenat gingko, quan madura, ens recorda una petita pruna de color groc. No apareix abans dels 30 anys de vida de l'arbre i és ple de reserves alimentàries. La llavor del fruit del gingko és comestible i hem de suposar que és l'ingredient que forma part del samgyetang.
La web de KBS Worl Radio és http://world.kbs.co.kr/spanish/. Hi llegim que KBS World Radio és el servici internacional de Korean Broadcasting System (KBS), única emissora internacional multilingüe (emet en deu idiomes diferents) i d'ona curta de Corea. El seu origen es remunta al 15 d'agost de 1953, quan es denominava La Veu de Corea Lliure. L'emissions en castellà es van iniciar el 19 d'agost del 1962. En 2005 es va produir el canvi de nom a KBS World Radio. Assegura l'emissora que compleix una important tasca en la consolidació de l'amistat i la comprensió mútua entre els més de 40 milions d'oients i cibernautas interessats en Corea, a més dels 700 mil coreans que es troben fora del país, a través de programes que reflecteixen els aspectes socials, culturals i polítics d'una manera precisa i fiable en els servicis informatius. Són també molt habituals, això és una apreciació de Pere Justo, les notícies relacionades amb Corea del Nord i les contínues referències a la necessitat d'una reconciliació nacional entre les dues Corees.

Targeta QSL de Ràdio Havana de Cuba











QSL de Ràdio Havana de Cuba, rebuda 28 dies després d'enviar un informe de recepció per correu electrònic a radiohc@enet.cu. La targeta reproduïda incorpora el logotip de l'emissora amb el lema habitual "Una veu d'amistat que recorre el món". La pàgina web de Ràdio Havana de Cuba és http://www.radiohc.cu/. L'emissora ha complit recentment 50 anys des de l'inici de les seues emissions i dedica un ampli reportatge a aquest fet en http://www.radiohc.cu/espanol/aniversario50rhc/audiencia.htm.
Assegura l'emissora en la seua pàgina web que, encara que de manera oficial RHC sorgeix el primer de maig de 1961, la idea de crear una emissora cubana d'abast internacional germina en la pròpia Sierra Maestra durant la campanya final contra la dictadura de Fulgencio Batista. Després de la creació al febrer de 1958 de Radio Rebelde, la direcció de l'exèrcit guerriller va reflexionar entorn de la possibilitat d'establir, després del triomf, una radioemissora amb potència suficient com per a arribar a tots els països del món contant la veritat de la Revolució cubana. I així va nàixer Ràdio Havana de Cuba.
Sense voler entrar en disquisicions polítiques, de Ràdio Havana Cuba sorprén a Pere Justo l'alt nivell intel·lectual dels seus programes. No és habitual això. Crida molt l'atenció que tots els seus programes tenen rerefons, és a dir, no són superficials, sinó que tracten temes que contribueixen a incrementar el nivell cultural dels oients. Això contrasta molt amb moltes emissores espanyoles, algunes de les quals han fet de la frivolitat el tema estrela, com si el gran públic fora estúpid i no sabera valorar els temes culturals, que se li podrien oferir. Crida molt l'atenció en Ràdio Havana Cuba tot el contrari.

Sintonització de Radio Martí (EUA)

DADES DE LA RECEPCIÓ   Emissora:   Radio Martí Llengua de l'emissió:   castellà Freqüència: 11930 kHz Data:  17. 02.2024 Lloc de l'e...

Entrades més visitades en l'últim mes