Sobre El hòbbit, de J.R.R. Tolkien

Per si algú no ho sap encara El hòbbit o Viatge d'anada i tornada és una novel·la de fantasia escrita per J.R.R. Tolkien. Es va publicar el 21 de setembre del 1937 amb crítiques molt bones. Després de l'èxit crític i financer del llibre, els editors van demanar una continuació de la novel·la. I d'ací va nàixer El Senyor dels Anells.

"El hòbbit" sembla que era un conte infantil que Tolkien explicava als seus fills, però quan aquests van créixer el va fer servir com a punt d'unió entre els relats que creava per als seus fills i els relats èpics posteriors, entre altres la tan coneguda "El senyor dels anells", referent dels llibres de fantasia, segons diuen molts.

"En un forat al terra, hi vivia un hòbbit". Tolkien iniciava amb aquesta frase la novel·la que ressenyem ara. S'hi explica l'aventura d'un amant de la vida tranquil·la Bilbo Saquet. Asseguren que Tolkien va crear aquest hòbbit, fent-lo assemblar-se a ell mateix en tot excepte en l'alçada. Bilbo és amic de l'existència ben reglamentada i de costums fixos. Però és, alhora, hereu de l'esperit aventurer del seu avantpassat viatger. I és aquest esperit el que encoratjarà el mag Gandalf per viure, juntament amb Bilbo, les grans aventures d'aquesta novel·la i intentar aconseguir una part del tresor vigilat pel drac Smaug, que sembra el terror i s'ha apoderat d'un fabulós tresor que no li pertany.

També hi apareixen una corrua de tretze nans, un mag, un drac, un anell màgic i un tresor. L'estrany anell atorga el do de la invisibilitat a qui se'l posa, i el troben en una gruta fosca. Tot junt marcarà el destí de Bilbo, un hòbbit que veurà com la seua tranquil·la vida fa un gir radical amb aquella inesperada visita de Gandalf. A destacar, des de la meua òptica, l'episodi de les aranyes gegants, que damunt parlen. Molt bo.

Pere Justo és dels que ha llegit primer "El senyor dels anells" que no "El hòbbit". Abans que "El senyor dels anells" es convertira en referència de la literatura fantàstica arreu del món, Pere Justo ja l'havia llegit i no em va agradar. Que collons!, em va paréixer una llanda insuportable. Si ja sé: dec ser un un inculte i no estar a l'altura de les circumstàncies però m'estime més dir el que pense que lloar el llibre sense més i sumar-me a la colla dels que refrenden les apreciacions d'un altres. La veritat és que deguí llegir-lo en un mal moment perquè no vaig connectar amb aquest autor. Les mil i escaig pàgines de la novel·la també degueren pesar negativament en aquell moment. Per això no m'he animat a llegir "El hòbbit" fins fa poc, molts anys després.

Un fanàtic dels hòbbits es va fer
construir aquesta vivenda a Gal·les

I bé "El hòbbit" és diferent. Malgrat tot, l'estructura no crida massa l'atenció, pareix un conte per a xiquets, una d'eixes llegendes per a contar a la vora del foc, exaltant els valors de la camaraderia, de l'amistat, de l'esforç en grup, del valor personal i l'afany de superació davant de les dificultats, però si m'ha cridat positivament l'atenció "El hòbbit" és perquè l'autor remena tots eixos ingredients fins a donar forma a un vast món fantàstic, recreat fins al seu mínim detall, idiomes, geografia, orografia i peculiaritats racials, ingredients que fan de la nove·la una lectura amena. Ja sé que també passava això en "Els senyor dels anells", però no de la mateixa manera o almenys, a Pere Justo, així li ho pareix.

Alfabet runic fet servir
 per Tolkien

És de veres que encara no he trobat a ningú que no li haja agradat "El senyor dels anells". Així que invite a qui no li haja agradat que m'escriga un correu-e a quartdx@yahoo.es, a fi de no sentir-me tan a soles en la vida, descoratjat per no haver sabut gaudir de Tolkien tant com diuen els sabuts (saberuts?), en fi sense un destí clar en el món. Si s'escau, obrim un grup en Facebook...

Bé, tornem a "El hòbbit". És una novel·la molt menys extensa, no tan complexa, destinada a la compressió del seu llenguatge per part de tots els lectors, des de xiquets fins a adults. A més "El hòbbit" no és només un llibre d'aventures, també parla de molts temes aplicables a la nostra vida moderna, com la necessitat trencar de tant en tant la monotonia de tots els dies, de buscar una quimera a vegades inabastable, de perseguir un somni, d'embarcar-te en projectes sense importar-te el preu, de l'amistat, l'honestedat, l'honor, el dubte, la por i una infinitat més de sensacions que només descobriran si acompanyen Bilbo en la seua aventura. Algú ha dit que la primera aventura es pot trobar en creuar el llindar de casa.

Hem de fer també algun comentari respecte a la traducció. Si no vaig errat, l'única traducció al català en circulació deu ser la realitzada per Francesc Parcerisas l'any 1983, plena d'adhucs, nogensmenys i llurs i amb un lèxic tan selecte que pot resultar de difícil assumpció per a l'alumnat valencià (i fins i tot per al català, potser). Com han canviat les característiques de les traduccions en a penes 30 anys! Qualsevol temps passat no va ser millor, opine. Supose que era la traducció que s'havia de fer en 1983.

En fi, a manera de conclusió, considere que "El hòbbit" és un llibre molt interessant per a tots aquells que estiguen fascinats amb l'univers Tolkien, o que encara no hagen tingut l'oportunitat de llegir res d'aquest autor, perquè a diferència d'altres de les seues obres, la seua lectura és menys densa i més fàcil de comprendre. Si vosté entren en aquests supòsits, lligen-la perquè els agradarà.