Projecte "Devuélveme la voz", de la Universitat d'Alacant

La UA va rescatar en un portal les emissions radiofòniques antifranquistes



Redacció de Ràdio París



Des de l'any 1999, la Universitat d'Alacant (UA) és la dipositària del fons d'enregistraments de Ràdio París, les emissions de la radiotelevisió pública francesa (RTF) en castellà i català durant el franquisme que intentaven, amb la Pirenaica i la BBC, trencar des de l'exili la censura informativa del règim franquista. Els arxius sonors, formats per unes vuit-centes cintes, els va lliurar a la UA Julián Antonio Ramírez (1916-2007), el locutor més conegut de Ràdio París juntament amb la seua dona, la barcelonina Adela Carreras Taurà (1916-1999). La parella, militant del Partit Comunista, es va encarregar des de la dècada del 1950 fins a la mort del dictador de les emissions que cada dia, de 2300 a 0000, explicaven de què informava la premsa francesa sobre els exiliats, la lluita antifranquista i l'actualitat mundial.

El projecte de la UA s'anomena "Devuélveme la voz". És un arxiu sonor i també un portal temàtic d'internet per tornar a llançar a l'aire els recursos sonors d'emissores a l'exili, sobretot de Ràdio París. Des dels micròfons de Ràdio París es va emetre a la península principalment en castellà, però hi va haver algun espai, esporàdic al principi i regular més endavant, en català. El 1947, el president de la Generalitat Catalana, Josep Irla, i alguns representants dels partits del consell executiu de la Generalitat a l’exili van fer crides des de Ràdio París en favor del boicot al referèndum franquista del 8 de juliol de 1947, i el febrer de 1948, en ocasió de l’homenatge a Pompeu Fabra a Prada, la BBC i Ràdio París van fer un programa especial en llengua catalana. Una dècada després es va establir una programació regular en català, tal com resumeix Cinto Niqui, coautor també del llibre La ràdio en català a l'estranger: "El diumenge 9 de març de 1958, a les 2200, van començar les emissions regulars de Ràdio París en català, amb periodicitat quinzenal, a les bandes d'ona curta de 41 metres i 50 metres. El títol de les emissions era: 'París, fogar de la cultura catalana." Els programes en català de Ràdio París es van acabar el 1964.

Pere Justo els recomana que facen una ullada al "Correu de l'oient" de l'època, per exemple, i comprovaran els arriscats informes de recepció que rebia l'emissora des d'Espanya, a banda de molts més documents de tot tipus, ressenyes d'homenatges a Alberti, mítings del Partit Comunista d'Espanya a Montreuil, entrevista a espanyols que vivien a París i celebraven el Nadal, en 1966, etc. Val la pena: dediquen uns minuts a navegar pels fons rescatats per la Universitat d'Alacant (http://devuelvemelavoz.ua.es/va/devuelveme-la-voz.html) i entraran de ple en la ràdio antifranquista de la postguerra.

[Extractat i adaptat a partir de Vilaweb, dimarts 05.04.2011]