Criatures d'ultratomba



Il·lustració de Varney
 the Vampire de 1847.



Criatures d'ultratomba és una antologia de relats clàssics de vampirs i de terror d’autors europeus del segle XIX. Els ha publicat l'editorial Tàndem, inaugurant una nova col·lecció, "Tomba oberta". Bram Stoker va crear el vampir per excel·lència, Dràcula, però molt abans, altres mestres de l'escriptura ja havien definit els fonaments del terror modern, estampant en els seus contes la seua visió acurada sobre aquest mite perdurable. L'escriptor David Mateo s'ha encarregat de seleccionar i prologar alguns d'aquests mestres, en aquesta col·lecció formada pels següents relats:

«La família del Vurdalak» de Tolstoi

«Berenice» d'Edgar Allan Poe,

«L’esquelet del comte, o l’amant vampira», d' Elizabet Caroline Grey,

«La morta enamorada», de Théofile Gautier,

«El vampir», de John William Polidori,

«Morella», d' Edgar Allan Poe,

«VYI», de Nikolai Gogol i

«No desperteu els morts», de Johann Ludwig Tieck.

Criatures d'ultratomba és, així, la més que remarcable aportació de Tàndem Edicions a la moda dels vampirs, personatges temuts des de temps llunyans i que han servit per a crear tota mena de llegendes ancestrals i que ara en els temps actuals tornen a estar en auge. Criatures d'ultratomba no té res a veure amb els vampirs moderns dels últims best-sellers mundials, afortunadament. Per l'obra, desfilen de fet, els relats inquietants i desconcertants de Poe, l'ambient terrorífic de Tieck, narracions de caire més popular, com ara la llegenda ucraïnesa de VYI, el seductor vampir de Polidor, de vida desordenada, la femme fatale de Gautier, el vampir com a víctima d’un experiment (Grey) o d’una espècie de malaltia (Tolstoi). En definitiva, el vampirisme vist de des molts punts de vista.

Encara que tots els relats són excel·lents i per als lectors seria un pecat botar-se'n un, a Pere Justo li han agradat sobretot "La família del Vurdalak", de Tolstoi, "La morta enamorada" de Gautier, "El vampir", de Polidori, "VYI", de Gogol i "No desperteu els morts". És a dir, pràcticament tots.

　

Del disseny de la coberta, que reproduïm ací, s'ha encarregat Iban Barrenetxea, amb un fantàstic dibuix que representa un home vampir amb el seu aspecte humà, recolzat sobre una làpida de cementeri. El vampir, amb somriure malèvol, té en les mans una copa (de què?) i recolza la mà esquerra en un bastó, el pom del qual reprodueix una calavera. No falten tampoc en el disseny, el tradicional corb i el gat negre, que contribueixen a crear un ambient certament inquietant en el disseny de la portada. Impressionant aquesta il·lustració.

Remarcable també la traducció, a càrrec de Josep Lluís Navarro. No se li ha passat per alt, a Pere Justo, l'esforç que fa el traductor per acostar el lèxic dels relats a l'estàndard valencià actual (incloent expressions no sempre habituals en els autors valencians coma ara l'ús de l'objecte directe amb preposició, utilització sistemàtica del verb paréixer, possessius àtons en els usos habituals de l'oral valencià, mon pare, pretèrit imperfet de subjuntiu del verb veure, vera i no veiera, etc.) En fi, un apreciable esforç per acostar el registre escrit a la parla habitual valenciana, fet que sense dubte ha de repercutir a fer més proper a l'alumnat un text que acosta als jóvens valencians i per què no als de la resta del domini lingüístic, les narracions d’aquests clàssics del terror.



El Vampir, litografia de Moraine (S. XIX)
il·lustrant el moment en què, exhumat el vampir,
 és destruït clavant-li una estaca en el pit 



Malgrat que el format i el plantejament de la publicació, com queda dit, és de caire juvenil, trobe que es tracta d'una selecció perfectament vàlida per als lectors adults interessats a conéixer la literatura vampírica dels primers temps, o que simplement vulguen fer un tast dels relats de terror d’aquella època. Lligen aquesta selecció, si els agraden els vampirs, els de tota la vida.