En aquest article ens acostarem a l'escolta de les estacions de senyals horaris de freqüència patró, que és un altre aspecte interessant del diexisme poc conegut. Aquestes estacions donen a conéixer a la societat el temps exacte d'una manera constant. El seu servei està dirigit als que necessiten revisar els seus equips de mesura de temps. Per a entendre'n la utilitat, només cal imaginar-se un món sense una norma horària adequada i única. Es podrien produir tot tipus de dificultats diàries: entre altres coses, els programes espacials i nombroses investigacions, per exemple, serien impossibles de realitzar o l'AVE Madrid-València no ens tornaria els diners si no arribara amb un determinat retard.
 |
Rellotge atòmic de cesi
utilitzat a França als anys 80 |
Bromes a banda, els serveis oferits per aquestes emissores es troben en funcionament des dels inicis de la ràdio, cap als anys vint. Així, per exemple, en la cima de la torre Eiffel de París va ser instal·lat un transmissor i l'armada dels Estats Units també transmet senyals horaris, destinats principalment a l'ajust de l'equip de navegació de què estan dotats els seus vaixells.
Moltes emissores al voltant del món transmeten encara senyals horaris per a la mateixa finalitat en les bandes costaneres. Altres emissores oferixen els seus serveis per a nombroses branques de la ciència, com ara la sismologia, la meteorologia, l'astronomia, la geodèsia, etc. Entre les emissores es realitza un esforç constant per a coordinar la mesura del temps internacionalment, de manera que en un futur podran mantindre i subministrar una norma horària mundial sense la més lleugera diferència, si no és que ho fan ja. Cal destacar que les variacions horàries d'algunes d'aquestes estacions són d'una centèsima de segon (desviacions que periòdicament són corregides). La majoria d'aquestes estacions, empren controls atòmics de freqüències.
Moltes estacions repartides al voltant del món, compleixen la missió de transmetre senyals horaris amb la finalitat comentada. Per a intentar captar aquest tipus d'estacions, hem de tractar de sintonitzar certes freqüències exactes en alguns casos, que es troben reservades ex professo per a aquest tipus d'estacions de senyals horaris, per exemple els 5000 i els 10000 khz. Concretament, l'estació de Rio de Janeiro va ser sintonitzada per Pere Justo en aquesta última freqüència.
Algunes d'aquestes estacions, no transmeten contínuament, i sí que solen fer-ho a hores fixades. Generalment, a les hores i mitges hores exactes, encara que altres ho facen en moments diferents. Algunes, deixen en antena durant tota l'hora, el so dels segons, i s'identifiquen a cada minut amb un senyal més fort. Altres, poden ser identificades fàcilment, perquè empren anuncis verbals cada cert temps. Un altre grup s'identifiquen a cada minut donant a conéixer el nom de l'estació i minut exacte, com és el cas de l'Observatori Nacional de Rio de Janeiro. Algunes dels EUA, a més de la informació horària, faciliten anuncis meteorològics i en alguns casos prevenen de possibles fenòmens atmosfèrics, tot això dins dels segons buits, que queden després de l'anunci de les hores. Finalment, altres estacions horàries transmeten codis especials destinats als canvis d'horaris d'estiu i hivern amb les indicacions dels dies i dates.
Les estacions que han renovat els seus equips amb el pas del temps, utilitzant noves tecnologies més exactes i precises, continuen transmetent com el primer dia. No obstant això, altres estacions han deixat de transmetre i en això han influït prou els moderns avanços tecnològics, i que en l'actualitat es transmeten senyals horaris via satèl·lit. Ja existeixen en el mercat rellotges assequibles econòmicament que capten aquests senyals horaris transmesos per satèl·lit. L'hora legal ha anat evolucionant i els sistemes de mesurament cada vegada són més sofisticats.
 |
Divisió del Servei de l'Hora
de L'Observatori Nacional de Rio de Janeiro |
L'estació horària de Rio de Janeiro de la qual hem rebut la carta de verificació, està a càrrec de l'Observatori Nacional, que difon la seua informació a través de la Divisâo Serviço da Hora (DSHO). Segons la informació rebuda de l'emissora, a Brasil va ser la llei 2784 de 1913 la que va crear el sistema de fusos horaris i en 1989 aquesta activitat bàsica de control horari es va delegar en l'Observatori Nacional, ubicat a Rio de Janeiro.
En l'actualitat, l'observatori utilitza cinc rellotges atòmics de cesi que estan en constant connexió i les dades dels quals s'analitzen amb els obtinguts per altres 15 grups en tot el món. En la regió es compara el temps real a través del Sistema Interamericà de Metrologia i les dades també són facilitades a l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures, amb seu a França.
 |
Logo antic de l'Oficina
Internacional de Pesos i Mesures |
L'Observatori Nacional de Rio de Janeiro transmet els senyals horaris i les freqüències patró per a tot el territori nacional brasiler. D'aquesta manera, assegura l'organisme, qualsevol ciutadà, en qualsevol part del territori, té accés a la informació sobre l'hora. Aquestes transmissions tenen aplicació també en la indústria brasilera, o en altres organismes, com el Banc Central del país, per exemple. La comunicació es realitza a través de línies telefòniques, Internet i radiofreqüències.
Les estacions horàries, en general, solen emetre amb molt poca potència. En el cas d'aquesta emissora de l'Observatori Nacional de Brasil, a penes un quilovat, en els 10.000 kHz. Es tracta, possiblement, d'una de les estacions més jóvens del seu gènere perquè va començar a transmetre al novembre del 2008. La transmissió, pot paréixer avorrida per a una persona no aficionada a la ràdio. Consisteix en un avís gravat amb veu femenina que diu en portugués: "Observatori Nacional", seguit de l'hora actual (hora, minut i segons), informació que s'ofereix cada 10 segons i amb un bip curt cada segon, que sol repetir-se de manera contínua. Només es canvia l'hora, minut i segon en què es difon el missatge.
Aquesta emissora no ofereix targeta QSL a canvi de l'informe d'escolta, però sí que envia una extensa carta de verificació. A vegades, les respostes arriben amb materials i informacions tècniques, com és el cas de la carta de verificació que ens ocupa, que ha rebut Pere Justo. El meu informe de recepció del mes d'agost va ser contestat només nou dies després amb una carta, i un fullet sobre l'activitat general de l'organisme. La carta estava firmada pel Sr. Ricardo José de Carvalho, cap de la divisió del servei de l'hora i incloïa diferents dades sobre el transmissor, com el fabricant, el model, la potència o el tipus d'antena, entre altres dades rellevants que no solen oferir normalment les emissores tradicionals.
Deu ser l'única veu en portugués dins del món de les estacions horàries. Pel que he llegit en Internet, aquesta estació és una excel·lent verificadora i a més ho fa ràpidament, com demostra la verificació tan diligent del meu informe d'escolta. Sens dubte, això és d'agrair i ens invita a tractar de sintonitzar-la.
