Després d'un nombre elevat d'informes de recepció enviats a l'emissora espanyola, per correu electrònic, per carta, amb postals, punt de lectura, etc. (només em faltava incloure un bitllet de 100 €!), Ràdio Exterior d'Espanya, m'envia la meua primera targeta QSL. Pere Justo va arribar a pensar que no es verificaven els informes enviats des de la península per oients espanyols, però no era així. No els guarde rancor perquè damunt la recepció és prou bona a València en horari nocturn i la seua programació en castellà és de les millors de l'ona curta i, evidentment, no es tracta de patriotisme barat.
L'informe de recepció que finalment va ser verificat un mes després corresponia a les breus emissions en les llengües cooficials de l'estat (gallec, basc i català), encara que els cinc minuts dedicats teòricament al basc, sovint són substituïts per una breu emissió en castellà. Desconec els motius. Potser perquè REE té una emissió de més durada en basc. No ho sé.
En 2012, Ràdio Exterior d'Espanya ha complit 70 anys. Segons pareix, va nàixer per a contrarestar en la ràdio exterior les emissions de les ràdios europees en contra del règim franquista, allà pels principis de la dècada dels 40, quan Ràdio Espanya Independent ("La Pirenaica") intentava fer reviscolar la causa democràtica dins de l'estat. Si vol més informació sobre "La Pirenaica" pot trobar un article al respecte en aquest mateix bloc, en les entrades d'agost de 2011.
Afortunadament, hui en dia, Ràdio Exterior d'Espanya no té res a veure amb els plantejaments dels seus inicis i gaudeix d'un merescut prestigi internacional, quant a nombre d'hores d'emissions i qualitat, tot i que acò últim és opinable, és clar. Esperem que a cap ment privilegiada dels nostres governants se li ocórrega retallar pel sector més dèbil de la radiodifusió pública espanyola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada