Targeta QSL de Radio Free Asia, Estats Units

Pere Justo ha rebut 4 targetes QSL de Radio Free Asia, per un informe de recepció, en anglés, de les 11 freqüències en què emetia l'emissora en xinés mandarí en el moment de la recepció. El correu-e, amb un àudio adjunt, el vaig enviar a qsl@rfa.org i les targetes van tardar a arribar 10 dies. Commemoraven l'inici de les reemisions cap a Àsia de RFA, recomençades el 1996 i venien acompanyades d'un adhesiu amb el logo de l'emissora.

RFA és una estació de ràdio fundada pel Congrés dels Estats Units que emet en nou llengües diferents cap a Àsia. En principi difonia la propaganda del govern americà en les llengües locals dels països comunistes d'Àsia. Tornà a emetre de nou, com hem dit, el 1996 i assegura que vol portar la llibertat de premsa a les societats tancades d'aquell continent.

La frase impresa en la targeta és d'Aung San Suu Kyi, activista birmana pels drets humans i premi Nobel de la Pau en 1991. Diu l'activista en la targeta que la recepció de Radio Free Asia és una font de fortalesa perquè és una emissora creada per a transmetre amb absoluta llibertat les opinions del món, també al poble de Birmània. La història de Aung San Suu Kyi mereix ser coneguda per vostés, si no la coneixen encara:

El seu partit, va guanyar a Birmània les eleccions de 1990 per majoria absoluta, però les autoritats militars es van negar a reconéixer aquest resultat, per la qual cosa no va poder formar un govern civil. Aung San Suu Kyi, subjecta a estreta vigilància, va preferir romandre al costat del seu poble i no acceptar l'exili que li oferien els militars a canvi del seu silenci.

Reconeguda com a presonera de consciència per Amnistia Internacional, té com a propòsit que el drama birmà no caiga en l'oblit. Des de 1996, poques vegades ha pogut rebre visites, ni tan sols la del seu espòs que morí en 1999. Un altre capítol de l'assetjament psicològic es va produir en 1999 quan al fill menor, Kim Htein Lin, se li va permetre reunir-se amb sa mare durant unes hores en l'aeroport de Rangun.

Durant el seu arrest domiciliari s'han produït manifestacions per tot el país, exigint-ne l'alliberament i la democràcia. Finalment, el 13 de novembre de 2010 finalitzà l'arrest domiciliari de la líder birmana i va ser alliberada. No es va tractar d'una amnistia, sinó del final de la condemna. Fou rebuda a la porta del seu domicili per unes 3.000 persones. Suu Kyi portava 15 anys empresonada o privada de llibertat, a la presó o bé en arrest domiciliari.