Correspon a un informe de recepció en francés del dia de Cap d'Any de 2011, que incloïa també un àudio i va ser enviat per correu-e a radio.chu@nrc-cnrc.gc.ca. La targeta QSL va tardar 31 dies a arribar.
CHU és l'emissora horària del Canadà. Difon contínuament senyals horaris. És administrada pel National Council Research, fundat en 1916, i dóna a conéixer l'hora oficial per a tot el país. CHU transmet en tres freqüències, en 3330 kHz, 7850 kHz i 14670 kHz. La sintonització de Pere Justo corresponia als 7850 khz, que emetia amb 10 kw i és la més potent de les tres. La pàgina web de l'organisme és http://www.nrc-cnrc.gc.ca/fra/index.html, on es pot trobar abundant informació sobre l'emissora de senyals horaris i sobre tots els altres organismes que depenen del National Council Research. Si vosté vol saber més sobre les curioses emissions de senyals horaris que ens sorprenen de tant en tant en els nostres recorreguts pel dial, pot consultar aquest mateix bloc, en http://elblocdeperejusto.blogspot.com/2011_09_01_archive.html.
Segell postal commemoratiu de Sandford Fleming, l'"inventor del temps" |
En la tarjeta QSL de CHU Canadà trobem Sandford Fleming, durant una xarrada a Toronto, en 1879, desenvolupant davant del públic la seua idea sobre els fusos horaris, és a dir cadascuna de les vint-i-quatre línies convencionals en què ha estat dividida la Terra per a la unificació de l'hora internacional. A aquest enginyer canadenc, també inventor prolífic en altres camps de la ciència, li devem la creació del concepte d'Horari Universal (Temps Universal Coordinat) i del sistema horari de 24 hores corresponent als 24 fusos horaris. Es conta l'anècdota que en 1876, després de perdre un tren a Irlanda perquè l'horari imprés deia PM en comptes d'AM, Sandford Fleming es va posar a reflexionar sobre el temps i la seua definició. En aquell moment, inclús cada poble establia la seua hora local sobre la base de l'hora solar. I després de calfar-se molt el cap va proposar un horari universal de 24 hores que no estiguera lligat a cap meridià en particular. Fleming va suggerir llavors que els fusos horaris podrien ser usats localment, però sempre subordinats a un horari únic per a tot el món. I així va nàixer el concepte de temps universal coordinat, tan habitual i tan necessari en els nostres informes de recepció. La veritat és que l'elecció d'aquest personatge per a la verificació per part de CHU dels informes de recepció és tot un encert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada